D'aquesta manera, Burton no només fa una pel·lícula commovedora i farcida dels personatges de qui tant bé s'ha rodejat sempre, sinó que hi sap recuperar part de la seva filmografia inicial i més desconeguda: des del difícil llindar entre realitat i ficció que ja encetava amb el seu primer curt, Vincent, fins als personatges irreals situats en un marc idíl·lic com ja feia al seu segon curt, Frankenweenie. Aquests dues magnífiques obres no van ser prou bones per a la Disney, empresa on treballava al principi de la seva carrera. La Disney no les hi va voler editar i Burton va decidir desvincular-se'n, forjant pel·lícula rera pel·lícula aquesta aurèola merescudíssima que l'ha dut a ser reconegut com el gran geni de la imaginació.

A més, a Big Fish, Burton barreja tot el seu imaginari amb la relació en principi distant entre un pare i un fill que no es creu les històries que, en realitat, són la pel·lícula de la vida del seu pare. Salvades les reticències inicials i a mida que les peripècies es van succeint, la relació entre tots dos es va fent més propera, fins que el fill s'acaba convertint en el narrador del final del conte que mai s'havia acabat de creure. Tal i com el pare li diu al fill, "los dos somos cuentacuentos. Tu escribes los tuyos y yo cuento mis historias".

Sens dubte, aquesta relació paterno-filial que fluixeja una mica al tram inicial de la cinta i que tant ben portada està a partir de la meitat de la pel·lícula, té una relació directa amb la vida del director: "cuando yo era muy pequeño mi padre era una figura mágica para mí. Él había perdido varios dientes, y cuando había luna llena escondía los que le quedaban y hacía como si fuera el Hombre Lobo; se ocultaba, aullaba y hacía ese tipo de cosas. Mis amigos se asustaban muchísimo. A mí me encantaba."

Aquest no és l'únic vincle entre realitat i ficció que trobem en relació a Big Fish i a la vida de Tim Burton. De fet, sense anar més lluny, director i protagonista -el paper del somiador pare explicador de contes, interpretat per Ewan McGregor i Albert Finney- tenen un tret bàsic en comú: expliquen la seva història tal i com ells la recorden, o més ben dit, tal i com a ells els hauria agradat haver-les viscut. D'aquesta manera, sempre hi ha part de veritat i part de ficció en els seus relats, encara que mai s'acaba de saber si hi ha més pa o formatge. I l'expressió més fidel de la vida de Burton són les seves pel·lícules, menors o majors, simpàtiques, agradables, entranyables, divertides, fosques o extremadament lluminoses; però sempre, en qualsevol dels casos, brillants i molt, molt pròpies.

Big Fish és, per sobre de tot, una història d'amor entre un home i la seva esposa ("Dicen que cuando conoces al amor de tu vida el tiempo se para. Y es verdad"); el retrobament entre un pare i el seu fill ("Papá, me gustaría hablar de alguns cosas mientras estamos aquí. Sólo quiero conocer las versiones verdaderas de las cosas, acontecimientos, historias,... a ti"); les peripècies d'un heroi simpàtic per fer feliços els personatges que l'envolten ("Después de todo, un hombre gigante no puede tener una vida de tamanyo normal"); i l'afany de superació de tots plegats, amb un munt de secundaris que busquen el seu destí intentant donar el millor d'ells mateixos.

I si la millor manera de començar aquest breu i insuficient acostament a Tim Burton era l'off inicial de la seva darrera pel·lícula, la millor manera d'acabar és, sens dubte, l'off final d'aquesta obra mestra i imprescindible que resulta ser Big Fish: "¿Algunas veces has oido un chiste tantas veces que no sabes por qué tiene gracia? Y un día lo oyes otra vez, y de repente es nuevo. Entonces recuerdas porqué te gustó tanto la primera vez. Y aquél fue el último chiste de mi padre, supongo. Un hombre cuenta sus historias tantas veces que se convierte en esas historias. Siguen viviendo cuando él ya no está. Y de este modo, el hombre se hace inmortal."

< FITXA TÈCNICA

Títol Original: Big Fish.
Direcció: Tim Burton.
País: EUA.
Interpretació: Ewan McGregor (Edward Bloom joven), Albert Finney (Edward Bloom mayor), Billy Crudup (William Bloom), Jessica Lange (Sandra Bloom), Helena Bonham Carter (Jenny/Bruja), Alison Lohman (Sandra joven), Robert Guillaume (Doctor Bennett), Marion Cotillard (Josephine), Matthew McGrory (Karl), Danny DeVito (Amos), Steve Buscemi (Norther Winslow).
Guió: John August; basat en la novel·la de Daniel Wallace.
Producció: Richard D. Zanuck, Bruce Cohen i Dan Jinks.
Música: Danny Elfman.
Estrena als EUA: 25 de desembre de 2003.
Estreno en España: 5 de març 2004.
Versió doblada al català: No