<< indicada x: gent poc exigent a l'hora de passar-s'ho bé amb una pel·lícula.
>> contraindicada x: els que tinguin un fotograma del ball d'en John Travolta i l'Uma Thurman a Pulp Fiction penjat a l'habitació.
» inici
|
BE COOL En Chili Palmer està prou fart del negoci del cinema a Hollywood i decideix passar-se a la producció musical. El seu passat de gàngster, les seves relacions i les ganes de fer triomfar la Linda Moon el portaran a haver d'enfrontar-se a alguns dels elements mafiosament més perillosos de Los Angeles.
Perillós això de reclutar en John Travolta i l'Uma Thurman per una pel·lícula d'actituds mafioses. I és que el record de Pulp Fiction és encara massa present, i ja se sap, les comparacions són odioses. El millor que té Be cool, però, és que no cau en la trampa i s'autoparòdia contínuament, permetent-se l'atreviment d'honorar la memòria de Pulp Fiction amb un ball entre els dos protagonistes. Portant el pes de la pel·lícula a les seves espatlles, tan un John Travolta digne com una Uma Thurman que m'agrada més com més anys passen, són el millor d'un film que queda com un mer entreteniment, de la mateixa manera que passava amb Get shorty, aquella pel·lícula preqüela de la que ara s'estrena. Be cool no es cansa d'aportar freaks a escena, liderats per un Harvey Keitel poc elogiable en el paper de pseudomodern productor musical. Tan ell com els seus companys de gresca, el mànager blanc d'ànima negra, el guardaespatlles gay-samoà, i la tribu hip-hopera que volta amb Hummers, queden com un clar intent d'enriure-se'n del panorama musical actual, més pendent de les externalitats que de la música, si és que com a tal pogués catalogar-se tot el que es fa. Això és doncs el millor de Be cool, una pel·lícula que s'agafa amb força a l'autoparòdia i al cinisme respecte al maltractat món de la música, però que malauradament abandona els mèrits cinematogràfics perquè els aprofiti un altre en un acte, m'agradaria creure, de solidaritat. Però arribar a una cartellera que compta, sense que serveixi de precedent, amb títols prou interessants com són Hierro 3, La dama de honor, Eleni o The life aquatic, i que es trobarà d'aquí a una setmana amb una altra peça esplèndida com és Samaritan Girl, no sembla la fòrmula idònia per l'èxit de guixeta. Mala sort doncs per Be cool, una pel·lícula d'aquelles que malgrat els seus pocs mèrits, irradia certa simpatia gràcies a no prendre's seriosament a sí mateixa.
< fitxa tècnica Títol original: Be cool.
|
|
