Només hi ha un director a Catalunya que tingui prou pebrots per fer una peli a l’any, per fer les que més li agraden, per fer-la amb calers catalans, amb actors catalans i amb una llengua que no és massa amiga del cinema i es fa dir català. Ni Cesc Gay, ni Jaume Balagueró, ni evidentment Isabel 'divina' Coixet, o Roger Gual, o el debutant Juan Antonio Bayona. Ni tan sols Marc Recha, que ha anat ballant entre el català i el castellà. I és que parlem de Ventura Pons i de la seva nova pel·lícula, Barcelona, un mapa. Deixant això a banda, el seu nou film és un conyàs depriment i ni els seus grans protagonistes aconsegueixen maquillar-ho.