<< indicada x: qui li sobrin els calers i el temps, tot i que em vénen al cap coses millors a fer.
>> contraindicada x: qui sigui selectiu a l'hora d'anar al cinema.
» inici
|
ARSÈNE LUPIN “Desviar l'atenció, aquesta és la clau. Si no l'oblides, ningú podrà parar-te”. Aquestes són les paraules que pronuncia el lladre Théophraste Lupin al seu fill Arsène abans de ser assessinat per un misteriós còmplice. Al créixer, el jove orfe no deixarà mai d'aplicar aquesta màxima al que serà la seva gran passió: el robatori. L'encontre amb una embadalidora aventurera, la Comptessa de Cagliosotro, i la búsqueda del tresor dels reis de França, marcaran la seva entrada a l'edat adulta.
Jean-Paul Salomé torna a l'escena internacional amb les aventures del personatge creat per Maurice Leblanc. Amb el reclam de la Kristin Scott-Thomas, Salomé encara Arsène Lupin molt artificiosament, creant una pel·lícula romàntica, d'aventures, d'acció i de misteri acord amb el que venia fent fins ara; i això no és una bona notícia. Jean-Paul Salomé és un dels directors més regulars, però el problema vé quan veiem que res del que ha fet fins ara aconsegueix l'aprovat. Arsène Lupin és una contínua ostentació de poder digital, arribant en molts casos a l'absurd, i deixant de banda el cor de la pel·lícula. L'Arsène Lupin és un home que no ha tingut una vida fàcil. Ha crescut com ha pogut, i la seva visió de la vida pot assemblar-se a la d'un nen. Es queda amb el costat lleuger de l'existència, sent una gran fascinació pel gènere femení i es queda al marge de la societat. I roba. L'Arsène és un lladre de guant blanc. De la mateixa manera, doncs, que l'Arsène Lupin passa superficialment per la vida, Jean-Paul Salomé passa superficialment pel cinema. La pel·lícula és un cúmul d'efectismes visuals, sempre poc efectius, i deixa la profunditat, justament allò del que se n'autocongratula, per altres. Les ganes de fer visualment atractiva una història protagonitzada per un personatge literari que té ja més de cent anys de vida poden més que la racionalitat, i Jean-Paul Salomé es perd així en una pel·lícula que cansa l'espectador i l'allunya de la riquesa que tenia el personatge original. L'elecció del càsting tampoc ajuda una pel·lícula que ja està condemnada des de bon començament. Només la Kristin Scott-Thomas s'escapa de l'escabetxina, quedant com el que és enmig de tant actor limitat, una curiositat. A la pell de l'Arsène, en Romain Duris no troba la proporció exacta d'elegància, ingenuitat i valor que se li suposa a aquest mític personatge d'aventures, justament igual que l'Eva Green i en Pascal Greggory, dos actors que no demostren aquí el seu suposat talent. Poca cosa més es pot dir d'una pel·lícula feixuga tot i els seus intents per atrapar l'espectador visualment. Les dues hores i escatx s'endevinen abusives per una pel·lícula mal enfocada. I és que quan ja no s'encara bé una producció d'aquest estil, un resultat diferent al d'aquesta ocasió és poc menys que un miracle.
< fitxa tècnica Títol original: Arsène Lupin.
|
|
