<< indicada x: treure's el mal gust de boca que ens va deixar Troia. I pels amants d'Oliver, el Grandiloqüent.
>> prescrita x: pel que no creieu en els mites rellegits amb estètica metrosexual.
» inici
|
ALEJANDRO MAGNO (alexander) Alexandre havia conquerit un 90% del món conegut amb només 25 anys. Amb un exèrcit de grecs, macedonis o orientals, havia conquerit més de 35.000 quilòmetres en només 8 anys quan, als 32 va morir. Va deixar enrera un imperi sense cap antedecent a la història, cosa que el film pren com a teló de fons per a revisar una època d'una bellesa inigualable, d'una brutalitat implacable i de traicions irrepetibles.
Oliver Stone s’ha convertit en un molest cronista de la història més recent dels Estats Units. Molest per la seva mirada crítica i irada d’afers com la guerra del Vietnam, el magnicidi de Kennedy, el cas Watergate. Fins i tot amb la biografia de Jim Morrison va retratar una generació que perd els seus referents, mentre que amb els documentals sobre Fidel Castro mira d’acostar-se a la vessant més humana i íntima del dictador, de la figura pública. En una filmografia tan conscienciada i plena d'antiherois, costa d’encaixar un projecte com el d’Alejandro Magno i, potser precisament pel mateix motiu, es podia esperar alguna cosa més de la visió que Stone ofereix d’un dels conquistadors més poderosos de la història. El director ha decidit, més que mostrar les seves grans conquestes, aprofundir en la psicologia d’Alexandre Magne (fluixet Colin Farrell), al que retrata com un home mogut pels somnis de grandesa i marcat pel rebuig del seu pare (Val Kilmer) i la forta influència de la seva mare (la Jolie, imparable). Sota aquests arguments, i des de l’òptica del segle XXI que res té a veure amb els costums del antics grecs, intenta justificar la seva suposada bisexualitat. Aquest detall ha generat ridícules polèmiques però, en realitat, aporta poca llum a un personatge prou interessant per molts altres motius que, Stone sembla passar per alt. El film fa pinzellades puntuals i difuses sobre l’afany imperialista d’Alexandre i explica, amb certa desgana (i recorrent al recurs fàcil del narrador, un innecessari Anthony Hopkins), la seva trajectòria vital, entretenint-se sobretot en la batalles contra els perses i en la conquesta de la India. Precisament aquestes dues espectaculars seqüències de guerra –la batalla de la Índia, amb uns virats que recorden aquell Napoleon mut dirigit per Abel Gance- són el més digne d’aquesta magna, però fallida, superproducció.
< fitxa tècnica Títol original: Alexander.
|
|
