Però on hi ha talent, als anys 20, hi arriba Samuel Goldwyn. El bon jan d’en Goldwyn, amb el seu potencial econòmic i afany per tenir el bo i millor del 7è art li va oferir un gran contracte l’any 1918. Aquí el seu caràcter va fer un gir espectacular, i tot el què abans era ordre ara s’havia tornat cocaïna. Cocaïna i qualsevol altra cosa que es pogués subministrar pel nas.

La Mabel Normand es va dedicar a destruir de mica en mica el seu propi mite. Des del 18, fins el 30 va anar seguint un procés d’autodestrucció que va acabar amb la seva mort per tuberculosi.

Primer va ser el sortir de nits. Després dels rodatges, era l’encarregada de tancar els bars, però aquesta afició va anar en augment i es va començar a convertir en client habitual de la majoria de pubs de dubtosa reputació del Hollywood dels anys 20. Gràcies a la cocaïna podia suportar sortir cada dia de la setmana, però això acabava repercutint a la seva vida professional. Un dels seus rodatges es va haver de suspendre, perquè, d’un dia per l’altra, Mabel Norman havia agafat un avió i havia viatjat a Europa per conèixer la festa mediterrània.

Quan amb la festa i la coca no en va tenir prou va començar a practicar amb les pistoles. Aquí la seva trajectòria no va ser tan àmplia, però sí intensa. L’any 1922 se la va acusar d’assassinar el director de la Paramount, William Desmond Taylor, amb qui Normand havia tingut un affaire. El dia 1 de febrer, la Mabel va  visitar en Taylor al seu bungalow. Al cap de 40 minuts va abandonar la caravana i pocs minuts després, en Taylor moria d’un tret de pistola al pit. Ningú va poder esbrinar qui era l’autor d’aquell tret, però totes les mirades apuntaven a la Normand i el seu “amic” Mack Sennet, que li molestava la intromissió de Taylor a la seva vida privada.

La situació no va millorar gens per la Mabel, malgrat que la declaressin innocent, el públic començava a odiar-la i més encara quan el seu xofer va matar d’un tret a un multimilionari, sense saber molt bé perquè.

El boicot a les pel·lis de la Mabel era molt freqüent. En un intent de salvar la seva vida  (tan professional com personal) es va casar amb l’actor Lew Cody, però ja no hi havia res a fer, el 29 va estar ingressada durant 6 mesos en un hospital i sense tornar al cine, l’any 1930 va morir dels excessos que li havien provocat una tuberculosi.