PETS DE MONJA Coincidint amb l'estrena de 'La monja'
Sospitem que el director Luis de Madrid va anar a una escola religiosa i no en guarda gaire bon record. Devia de ser un d’aquells nens que la tenia jurada als pingüins (dit amb tot el carinyo, eh?) i ara es venja d’aquell trauma posant una religiosa com a protagonista d’un film de terror, La monja.
Potser no en films de terror, però algunes monges de cinema ens han fet molta por...tot i que també n’hi ha d’altres exemples que més que botxins han estat víctimes. De què? Doncs de les temptacions d’aquest món, ai Senyor. D’unes i d’altres n’hi ha molts exemples, però ens quedem amb aquestes set...
Sister act (Emile Ardolino, 1992)
D’acord, potser mai no estarà entre els clàssics del cinema però el veure les mongetes cantant gospel i ballant com boges tenia la seva gràcia...O no. Això sí, detractors de la Goldberg, absteniu-vos-en.
Amateur (Hal Hartley,1994) Isabelle Huppert penja els hàbits i es posa cuir negre en aquesta història d’una ex-monja escriptora de contes pornogràfics que, tot i deixar el monestir, espera la seva missió especial de Déu. La troba en ajudar l’amnèsic Martin Donovan a descobrir la seva identitat, però sospitem que el que més l’interessa a la pélroja és adquirir experiències per la seva nova professió...
Historia de una monja (Fred Zinemann, 1959)
Més enllà de confirmar que l’Audrey Hepburn continuava sent bellíssima a cara rentada i vestida de monja, el film va demostrar la immensa qualitat de l’actriu com la rebel germana Luke, sempre entre la seva vocació i el rebuig a les estrictes normes que se l’imposen. A més, com no, s’haurà d’enfrontar als seus ambigus sentiments cap al doctor de torn, interpretat per Peter Finch...
Pena de muerte (Tim Robbins, 1995) Sean Penn i Susan Sarandon van guanyar el premi dels més patidors de les pantalles de 1995 amb aquesta història real, la de la germana Helen Prejean i un condemnat a mort. Un sentit i equilibrat al.legat contra la pena capital que, més enllà de les opinions personals sobre el tema, va posar els pèls de punta a tothom.
Entre tinieblas (Pedro Almodóvar, 1983)
Abans de deixar no gaire ben parats als capellans amb La mala educación (2004) el “Pedroooooo!!” ja s’havia encarregat del sector religiós femení: un cantant gai es refugia en el convent de las Hermanas Humilladas, on viuen Sor Estiércol, Sor Rata de Callejón, Sor Perdida... Cal dir més? Doncs sí, mira. També tenim una Madre Superiora (impagable Julieta Serrano) que s’injecta heroïna...
Narciso negro (Robert Powell i Emmerick Pressburger, 1947) Els dos directors britànics expliquen aquesta història, molt provocadora al seu moment, sobre unes monges que obren un hospital a l’Himalaia . A banda de la pobresa i les dificultats per “educar” a la gent de la zona, un atractiu oficial provocarà gelosia i tensions sexuals entre les germanetes...
Las hermanas de la Magdalena (Peter Mullan, 2002)
Les monges més dolentes del cinema? Segurament, i el més trist és que el film de l’actor Peter Mullan està basat en fets reals, en concret en un dels episodis més foscos del clergat irlandès: la crueltat amb què les monges de l’asil de la Magdalena tractaven a les jovenetes “perdudes”, en alguns casos fins la mort.
