DUES GOTES Coincidint amb l'estrena de 'En sus zapatos'
El director Curtis Hanson acaba d’estrenar En sus zapatos, la història de dues germanes que l’únic que tenen en comú, a part de pare i mare, és el número de peu (quina cosa, això també ho comparteixen amb uns quants milions de dones més...). Només cal veure les protagonistes per saber el que reafirma el cartell: duel entre actrius de moda, l’esbojarrada Cameron Díaz (algun dia deixarà de fer de pallassa sexy?) i una Toni Collette amb pinta de Rottenmeier.
Rivalitat, gelosia, certa dependència, relació amor-odi... tot això comporta fer un retrat sobre la relació entre dues germanes ben diferents (no entrarem en camades més grans...). El tema dóna bastant de sí i el cinema ho ha enfocat de moltes maneres, des de la més dramàtica fins la més terrorífica...
Sentido y sensibilidad (Ang Lee, 1995)
La Jane Austen va passar de ser considerada literatura cursi a gairebé mite feminista durant els 90 gràcies, en part, a films com aquest, projecte – i guió oscaritzat- d’Emma Thompson que va dur a la pantalla el director de la molt menys dolça Tormenta de Hielo.Thompson com la contenció i Kate Winslet com el desbordament dels sentiments, les dues interpretaven dues germanes tan diferents com inseparables, acompanyades per un Hugh Grant amb cara de “què faig jo aquí” (o sigui, la de sempre) i per Alan Rickman, que gairebé es menjava, com sempre, els seus companys de repartiment.
Un tranvía llamado deseo (Eli Kazan, 1952)
L’espieta de la classe, Elia Kazan, va plasmar a la perfecció l’atmosfera corrompuda i els personatges superats pels seus fantasmes de l’obra de Tennesse Williams. El triangle entre les germanes Stella i Blanche Dubois i el marit de la primera, Kowalski, sempre tindrà les cares de Kim Hunter, la meravellosament patètica Vivien Leigh i un Marlon Brando lluint la samarreta imperi com ningú.
¿Qué fue de Baby Jane? (Robert Aldrich, 1962)
La “Baby Jane” Hudson va ser una famosa estrella infantil fins que la seva germana Blanche (homenatge o coincidència?) la va eclipsar. A causa d’un accident, la Blanche queda invàlida i depenent d’una rancuniosa Jane que no para de turmentar-la... Dos dinosaures del cine convertits en esperpents per aquesta obra mestra del cine de... terror. I és que veure la Bette Davis vestida de nena petita fa molta més por que qualsevol escena de sang i fetge...
Sexo, mentiras y cintas de video (Steven Soderbergh, 1989)
L’Andie McDowell sembla que s’avergonyeix de la seva esbojarrada germana Laura San Giacomo, però el què li passa és que li té enveja, i decideix robar-li el paper protagonista del “vídeo de primera” que el raret del James Spader prepara sense moure’s de la saleta de casa seva. Soderbergh es va far famós amb un film fet amb quatre duros, i el protagonista de Crash es va convertir en l’enveja de tot el gènere masculí d’aquell moment: les dones no paren d’anar a casa seva a explicar les seves fantasies sexuals... I de franc.
Mujeres enamoradas (Ken Russell, 1969)
L’adaptació del clàssic de DH Laurence sobre el despertar sexual de dues germanes va reunir tres dels actors de més pes del cine més liberal dels seixanta: Oliver Reed, Alan Bates i Glenda Jackson, que va rebre un Oscar per la seva interpretació d’una de les dones enamorades que cauen atrapades per les arts d’un parell de playboys. L’exploració eròtica va ser un dels leit motivs del cine de la dècada de l’alliberament sexual, que va trobar correspondència en els bojos anys 20. Més enllà de les interpretacions, el film és va fer famós per la seva sensualitat i, sobretot, pel nu frontal dels dos protagonistes masculins. Mira que n’és de marrana, la gent...
El espejo oscuro (Robert Siodmak, 1996) La dolça senyoreta Melania, Olivia de Havilland, es va desdoblar a la pantalla per interpretar a dues bessones, una de les quals ha comès un assassinat. En Lew Ayres intentarà descobrir quina de les dues és la dolenta ensenyant-les més i més imatges del mètode Rorschach (sí, el de les taques de tinta), però tot i així el pobre psiquiatra seguirà bastant despistat. Un film d’intriga bastant interessant, encara que no entenem perquè la de Havilland s’havia de doblar quan tenia una germana de debò (Joan Fontaine) amb la que mai no va fer un duel interpretatiu. Quina pena...
Sisters (Brian de Palma, 1973)
El director amb menys imaginació del cine, va tornar a plagiar a Hitchcock (més tard acabaria plagiant-se a si mateix i tot), agafant elements de La ventana indiscreta, per explicar la història de dues bessones, la Danielle i la Dominique. Una de les dues comet un assassinat, però el testimoni que ho veu a través de la finestra no sap distingir quina és; a més el cos desapareix. La noia que ho veu tot (que, oh casualitat, és periodista) comença a investigar pel seu compte i acaba fent-se amiga de les bessones, interpretades brillantment per la primera nòvia de Superman, Margot Kidder.
