la predecessora de taxidermista

Un thriller policiac. Un documental de la vida animal. Un capítol de Twin Peaks. Una pel·lícula muda. Una sinfonia de sons. Probablement totes i cap d'aquestes definicions donen una idea aproximada de Hukkle, l'opera prima del realitzador hungarès György Pálfi (que al festival de Sitges ha presentat el seu nou film, Taxidermia).

El sanglot sincopat i continu d'un vell del poble rural d'Ozora, a Hungria, marca la cadència d'una pel·lícula inclassificable però poderosament fascinant, en la que no s'arriba a pronunciar ni una sola paraula i on els sorolls i les imatges parlen per si soles, desvetllant els inconfessables secrets que s'amaguen sota l'aparença d'una inocent quotidianitat. Les estampes "vermeerianes" de la vida al poble s'intercalen amb les imatges de la vida animal, un contrapunt que ens va recordant la crueltat implícita en la naturalesa.

Pàlfi filma amb mirada d'etòleg la vida en aquest microcosmos humà, en el qual encantadores i fràgils ancianes es van convertint, mica en mica, en les principals sospitoses d'una estranya onada de crims. Com les antigues fotos i dibuixos màgics que oculten un significat amagat que les acaba de completar, Hukkle també convida a contemplar cada pla fins trobar aquella peça amagada que li dóna significat.

On es pot aconseguir la pel·lícula >>