walter salles i el seu cinema invisible

Encara amb els paisatges imponent de Diarios de motocicleta al cap, el director Walter Salles torna a ser notícia per l’estrena de La huella, el remake del film de terror japonès Dark Water. És aquest un bon moment per a reinvidicar la pel·lícula “inivisible” del director brasiler, Abril despedaçado, el títol que Salles va rodar entre Estación Central de Brasil i Diarios de Motocicleta.

Aquestes dues pel·lícules li van suposar èxit de crítica i de públic, i l’oportunitat de fer el salt a Hollywood, i per això no es pot justificar de cap de les maneres el buit que la distribució espanyola ha fet a un film, Abril despedaçado, que va passar amb força èxit per la Mostra de Venècia del 2001 i que fins i tot va estar nominat als globus d’Or.

Abril despedaçado és una pel·lícula de rostres i mirades, sòbria i màgica a la vegada, emotiva però gens sensiblera, impregnada de l’elegància que plana per tota la filmografia de Walter Salles. Al film es trasllada a Brasil una novel·la d’Ismael Kadaré ambientada inicialment als Balcans i que versa sobre l’etern i universal tema de la venjança. L’ull per ull s’explica aquí a través de dos clans familiars enfrontats per la propietat d’uns terrenys en un cercle viciós de venjança i mort del que ningú recorda l’origen i que des de la nit dels temps taca aquesta terra amb la sang dels més innocents.

On es pot aconseguir la pel·lícula >>