A la seva primera pel·lícula, Grand Theft Auto (1977), en Ron ja despuntava com a director lamentable, però en favor de la seva joventut, alguns encara tenien fe en ell i no li van dir que deixés de dirigir i, sobretot, d’actuar. Greu error. Ron Howard ha aportat la seva mefítica empremta a una sèrie de films que mai no haurien d’haver sortit de la seva ment corrupta.

Crec recordar que no va ser fins a Splash (1984) on es van acomplir totes les expectatives d’aquest temible director: faules modernes amanides amb humor fàcil perquè pares i fills surtin del cine somrients i estimant-se més encara. Seria molt fàcil i didàctic destruir tota la carrera de Ron Howard, però recordem que aquest home va dirigir Willow, i aquesta pel·lícula va marcar a molts preadolescents.

La paraula “ensucrat” té el seu homònim en l’obra d’aquest senyor. Però dir que Ron Howard fa cinema ensucrat seria un eufemisme. Que s’han vist diabètics sortir en camilla de les sessions golfes de A Beautiful Mind és una cosa que sap tothom. Ron Howard gaudeix fent que els cursis s’emocionin. Fa el cinema que la padrina vol veure el diumenge al migdia: aquelles pel·lícules on el protagonistes pateixen, però no massa, i aconsegueixen fer realitat el Gran Somni Americà. L’únic que m’estranya i inquieta de la carrera de Ron Howard és que encara no hagi treballat amb la Meg Ryan, però no cantem victòria.

Ron Howard és un home de família: estima als seus i els fa sortir a les seves pel·lícules. Tota la troupe Howard va aparèixer a Cocoon, un dels films més infernalment embafadors de la història del cinema. Ron Howard és l’home de caramel: és Frank Capra sense malícia, és Steven Spielberg sense talent, és el Sam Peckinpah de la sacarina. Però nois, la cosa pot anar a més: Ron Howard i Tom Hanks, agafats de la maneta, porten El Codi Da Vinci a la gran pantalla. Toca patir. La novel·la més pueril dels últims temps adaptada per aquest diable pèl-roig rebentarà els cinemes de mig món. El triomf de la vacuitat. Si el cinema tendeix a ser fàcil i previsible i està condemnat a perdre la seva capacitat de fer-nos pensar, ha trobat en Ron Howard a un gran especialista. I la carrera d’aquest home sembla no tenir aturador, senyores: remake de Al este del Edén anunciat per a l’estiu del 2006. Preparem-nos.