Penélope Cruz és una actriu d’èxit que sovint ha gaudit de més respecte als mitjans de comunicació estrangers que als espanyols. A Catalunya, per exemple, les seves interpretacions poques vegades s’han rebut amb lloances i moltes amb altes dosis de indiferència i cinisme. En canvi, Hollywood sembla que l’ha acollit amb els braços oberts potser perquè dóna la talla d’estrella del cel·luloide. La Pe més famosa del món és guapa i jove, no hi ha dubte, però encara posseix una qualitat que la fa encaixar com un guant l'star system: acostuma a tenir novios encara més guapos, rics i famosos.

Ben poc deu quedar ja d’aquella innocent noieta que es deixava fascinar per la rudesa de Javier Bardem a Jamón Jamón. Avui, la Penélope és una de les llatines amb més èxit al cinema nordamericà, amb permís de Jennifer López i Salma Hayek. Ningú no li pot retraure que s’hagi buscat la vida a Hollywood. Allà ha trobat noves oportunitats, ha viscut experiències impossibles a Espanya i s’ha relacionat amb una legió d’estrelles rutilants. De  tant en tant, això si, torna a casa per rodar pel·lícules ben diferents a les que escull per participar als Estats Units. Potser deu pensar que el prestigi se’l guanya de la mà d’Almodóvar -amb films importants dins les fronteres espanyoles però força modestos pel mercat nordamericà- però normalment és més rendible embarcar-se en projectes made in USA.

En els darrers anys, la senyoreta Cruz ha rodat moltes més pel·lícules a Hollywood que a Espanya. És veritat que l’any passat va estrenar Volver, amb la que va guanyar una nominació als Oscar, però cada vegada se la veu menys treballant a productes espanyols. En contrapartida, s’ha acostumat a participar en films de la talla de Bandidas, Sahara o Gothika, tres exemples de la carrera de Penélope a la meca del cinema. Abans d’això, Todos los caballos bellos, La mandolina del Capitán Corelli i Hi-Lo Country parlen per si mateixes.

Segurament, el currículum cinematogràfic de Penélope Cruz té un abans i un després que es diu Vanilla Sky. Cinc anys després d'interpretar el personatge de Sofía a les ordres d’Alejandro Amenábar ho va tornar a fer però ara en companyia de Tom Cruise. Aleshores, aquella idea tan gastada i que tant agrada als actors de “el que em crida són projectes nous”, es queda en això, en una frase. Les crítiques li van ploure per totes bandes, i amb raó, però el que importava és que Cruise li va fer de cicerone a Hollywood.  Tots dos van sortir beneficiats d’una relació que van promocionar, amb insistència, com faria un venedor de peix al mercat de la Boqueria.

Deixant al marge el seu periple per terres estrangeres, Penélope Cruz no destaca per la qualitat de les seves interpretacions, per molta nominació que pugui lluir. Que a Volver no estava malament? Mitjanament d’acord, però valorem l’actriu pel conjunt de pel·lícules en les que ha participat i és possible que el balanç sigui negatiu. Aquí fa cinema, agradi  o no, i a Estats Units, fa sonar la caixa registradora. Està en el seu dret, i nosaltres en el nostre de no pagar per veure Bandidas i de rebre-la al Sessió Contínua com a impostora de la setmana.