seccions àudio i video: la finestra indiscreta | el cine que ve

FilmoTeca de Catalunya. ..
Tots els dijous del món.


» inici
» tots els dijous del món
» fòrum
» vuit i mig
» sessió boulevard
» vist i no vist
» diari cinèfil
» gorina pregunta
» recull de notícies
» cinema invisible
» cartellera
» actualitat
» biofilmografies
» el sac dels impostors
» videosessió de clips
» videoparòdia de pel·lis


Alba Molas



>> cinemacatala.net

VIDEOSESSIÓ DE CLIPS
Videoclips relacionats amb el cinema

Clubbed to death
(de David Slade)

 

Tot i que en ple Festival de Sitges, aprofito per reivindicar el meu paper com a home dels videoclips, que per això em paguen. Avui toca destacar una perla dirigida per David Slade (sí, sí, el director de Hard Candy) sobre la cançó Clubbed to death. La recordareu de la BSO de Matrix, però el videoclip és encara més espectacular. Potser us recordi el de Jonathan Glazer, Unkle's Rabbit in your Headlights.

Otherside
Red Hot Chili Peppers

 

De petit em van educar en el cinema clàssic, i ja quan era adolescent em vaig decantar per l'expressionisme (principalment l'alemany). Pot semblar passat de moda, però els videoclips encara en viuen ara d'aquella època de cinema gloriós, ombrívol i amenaçador, que ja veia l'arribada del nazisme com a inevitable. Els Red Hot Chili Peppers se n'aprofiten a la grandíssima Otherside.

Please, dels U2
(anton corbijn)

 

El director de Control, el biopic esperadíssim d'Ian Curtis, ens regala aquesta preciosa peça quasi expressionista d'U2. Anton Corbijn és un magnífic fotògraf, es nota als seus videoclips i es notarà al seu debut cinematogràfic que va ser aplaudidíssim a Cannes.

That Day, presa zenital
(Michael Pitt, a Last Days)

 

És una de les peces que surten interpretades a Last Days, darrera peli del Gus Van Sant estrenada a Catalunya. Un viatge als últims dies del líder de Nirvana, amb una peça regalada al film. Però el que us deixem és la presa zenital de la cançó, una presa que no surt a la peli i que hauria resultat un grandíssim videoclip que firmaria l'Spike, o el Michele, o en Mark, o en Chris. O jo mateix.

30 seconds to mars
(The kill)

 

Jared Leto no només és una cara bonica del Hollywood independent. Es veu que, a més, el nen sap cantar. Recordeu Hedwig? Allò no va ser per casualitat, ja que el paio té una banda amb el seu germà. Precisament el seu darrer clip és un bon homenatge a El resplandor, d'Stanley Kubrick.

77 million paintings
(Brian Eno a l'FNAC Triangle)

 

Brian Eno és un dels productors musicals més importants dels darrers 30 anys, participant en el so d'U2, Coldplay, David Bowie i molts d'altres. A banda de fundar Roxy Music, Eno no ha pareat d'investigar i ara en tenim una mostra audiovisual a l'FNAC del Triangle.

Midnight Cowboy & Beck & Mark Romanek
(Devil's haircut)

 

No és, ni de bon tros, el millor videoclip de Mark Romanek, un altre dels nens aventatjats de la generació Gondry, Jonze, Cunningham, Glazer. Però sí que demostra com Romanek vampiritza una peli i un gènere cada vegada que ha de fer un videoclip. Aquí, la seva versió particular del Cowboy de medianoche de John Schlesinger.

Carlotte Gainsbourg
(Yes)

 

Charlotte Gainsbourg visita la nostra cartellera amb Lemming i ben aviat arribarà a la nova joia de Michel Gondry La ciencia del sueño, acompanyada de Gael García Bernal. Mentrestant us deixem un bocinet de la Charlotte cantant, amb menys talent que a la interpretació, però rodejada dels millors: la música la posa AIR (grup fetitx de Sofia Coppola), produeix Nigel Godrich (Travis, Beck o sobretot Radiohead) i lletres de Jarvis Cocker (Pulp). Amb tant de talent, la seva veu minsa no podia fracassar. El disc, 5:55.

Madonna
(Express Yourself)

 

David Fincher no s'ha oblidat de fer cinema tot i que faci 5 anys que està en blanc. Els videoclips que feia abans d'arribar al cine el van consagrar, com aquest homenatge d'obertura que fa a Metropolis, de Fritz Lang, i de retruc a Blade Runner de Ridley Scott. Mentre esperem que s'estreni Zodiac, ens quedem amb els seus clips.

Smells like Nirvana
(còpia/paròdia del clip de Nirvana)

 

Nirvana segueix entre nosaltres: a les discoteques, a les prestatgeries de cd's de joves i adolescents, i en els videoclips: aquí teniu una mostra d'una de les millors còpies de videoclip amb l'Smells like teen spirit.

Placebo & Pixies & Hedwig
(where is my mind?)

 

 

Seguint la dèria que aquests dies s'ha instaurat a Sessió Contínua amb Placebo i la versió en directe de Where is my mind?, us passem una referència més: recordeu Hedwig and the ungry inch? Doncs bé, el concert dels Placebo va ser fet servir com a punt de partida, i estètica, per rodar aquesta darrera cançó: les mirades còmplices, la roba, els protagonistes, la música. A més, el tema de l'ambigüetat sexual és un referent en els dos casos.

Rolling Stones - like a rolling stone
(michel gondry)

 

Gondry és un dels grans del cinema, i és el GRAN dels videoclips. Cap dels seus treballs musicals té cap desperdici, però aquest en concret, pels Rolling Stones, és imperdible. Genial Patricia Arquette com a protagonista.

Françoiz Breut - si tu disais
(clip amb imatges de Dies d'Agost)

 

Tema central de la banda sonora del film contemplatiu de Marc Recha. Es tracta, doncs, d'un videoclip de la cançó Si tu disais, de Françoiz Breut, amb imatges del film Dies d'Agost, que s'estrena aquest 5 de desembre.

U2 - window in the skies
(versió del clip feta per vertigofan)

 

La nova cançó dels U2 arriba amb una adaptació videoclipera feta per Vertigofan. Relació amb el cinema? Bono és el guionista de Million Dollar Hotel, el seu dorcetor fetitxe és Wim Wenders, que els ha fet meravellosos clips com Stay, (faraway so close) amb imatges de El cielo sobre Berlín. Musicalment són els més grans.

Blur - The universal
(jonathan glazer)

 

Magnífic videoclip de Blur per a una cançó fantàstica del grup. Dirigit per Jonathan Glazer, magnífic realitzador de videoclips amb dos films a la butxaca: la irregular Sexy Beast, i la potentíssima i reposada Birth. Glazer entén els videoclips com a una pel·lícula completa, amb història, ambientació i referents propis. Per a aquesta es va empapar de La naranja mecánica, de Kubrick. Les referències són evidents.

Fatboy Slim - Praise you
(spike jonze & roman coppola)

 

Delirant clip per una de les cançons més marxoses de Fatboy Slim. Amb ella, Spike Jonze i la Torrance Comunity (els freks que surten ballant) van conquertir la MTV i van fer que l'ex-marit de Sofia Coppola es convertís en una celebritat del món dels clips. Amb Being John Malkovich i Adaptation a les butxaques, Jonze és un dels joves talents més irreverents i brillants.


Sessió Contínua, NIF 45.544.512-G.
València, 492. Ent, 3a. 08013 Barcelona
E-mail: info@sessiocontinua.com
Telèfon/Contestador: 93.265.64.62
 


richard koufey >>