laura >>

Laura, una jove que treballa en el sector de la publicitat, ha estat descoberta al hall del seu apartament assassinada per un tret d’escopeta en plena cara. El tinent McPherson, policia tenaç i taciturn, s’encarrega del cas, investigant entre els pròxims de la jove, dedicant esforços especialment a Waldo Lydecker, un influent crític i periodista de ploma mordaç, que ha fet de Laura una dona cosmopolita, i de Shelby Carpenter, un vividor que s’hi havia de casar. Tots dos, enemics acèrrims, explicaran, amb llums i ombres, la naturalesa de les seves relacions amb la noia. Durant la investigació, McPherson descobreix la figura i personalitat de la Laura, a través les explicacions dels seus íntims, de la lectura de la seva correspondència i del seu diari íntim, així com del retrat d’una quadre que la representa. El policia queda fascinat per l’encant que irradia la morta. Tres dies després del seu assassinat, Laura reapareix al seu apartament com si res no hagués passat.

Laura és un film perseguit per una llegenda similar a la de Casablanca, un director –Rouben Mamoulian- acomiadat al cap de poques setmanes d’iniciar el rodatge i substituït pel productor, un guió escrit per fins a cinc persones, dues de les quals ni tan sols esmentades als títols de crèdit, uns actors protagonistes poc entusiastes i que no eren les primeres opcions –les preferides per al rol de Laura eren Jennifer Jones o Hedy Lamarr-, un excessiu intervencionisme de Darryl F. Zanuck el totpoderós amo de la Fox, amb fins a dos finals filmats...

En definitiva, una producció caòtica que feia flaire de pel·lícula de sèrie B –el rodatge reduït n’és un bon indicador-, extrem que espantava terriblement l’autora del llibre, Vera Caspary. Afortunadament però, com en el cas de la pel·lícula de Michael Curtiz, Laura va resultar ser un film excel·lent, dirigida amb mà de mestre per Preminger, amb una fotografia prodigiosa de llums i ombres, una filmació dinàmica amb diàlegs brillants –especialment els del loquaç Waldo Lydecker i el lacònic McPherson-, un guió sòlid i un desenllaç trepidant, amb uns personatges ben definits i no exempts –tots i cada un d’ells- d’un revers fosc. Un film en què els objectes tenen una gran importància, especialment un fascinant retrat de Laura, un rellotge de paret regalat per Waldo a Laura i una escopeta que ha servit per assassinar-la. Una obra mestra que ha esdevingut un dels paradigmes del film negre i que comença amb una sentència -“I shall never forget this week-end, the week-end Laura died”- que ja ens avança un estil de narració poc convencional.

Otto Preminger (1906-1986), amb Laura, malgrat els inconvenients citats, va saber adaptar una obra literària, obtenint finalment el control absolut de la direcció, i adquirint a partir de llavors un prestigi i una independència suficients que el portaria a rodar pel·lícules molt importants, de gèneres prou diferents, com Angel Face (1952), Carmen Jones (1954), The man with a golden arm (1955) o Anatomy of a murder (1959).

Gene Tierney és Laura, el centre gravitacional vital de la resta de personatges del film. Actriu d’una extraordinària bellesa i amb un talent suficient, Tierney no formava part de l’elenc d’estrelles de Hollywood –potser només Mankiewicz va saber treure partit als seus encants a la deliciosa The Ghost and Mrs. Muir (1947)-. Interpreta el personatge sobre el qual gira tota la història, una història de passions –de les més lloables a les més miserables-, de gelosies, d’ambicions, d’enganys, d’amor i d’homicidi. Tot i estar morta des del començament del film, Laura està sempre present en la narració, gràcies a un inspirat ús del flashback –llenguatge narratiu sovint mal usat- i, sobretot, a través un icònic retrat d’ella que penja sobre la llar de foc de casa seva.

Menys dura i menys perillosa que les heroïnes clàssiques del film negre, Laura és, indirectament, una femme fatale. Però no és l’arquetip de femme fatale. Els diversos complots i crims que es van ordint al seu voltant, i dels quals ella n’és perfectament innocent, fan del seu personatge una femme fatale indirecta. Diversos homes cauen rendits als seus peus. D’entre aquests, el seu mentor i el detectiu, ambdós captivats per la noia, obsessió que vehiculen de forma diferent: la gelosia homicida i l’amor. Bona part dels personatges que ronden Laura no dubten en enganyar, traïr, denunciar i matar, posseïts, fins i tot, per una mena d’atracció post-mortem amb certa aroma necrofílica.

La resta de personatges no tenen ni molt menys l’atractiu de Laura. Waldo Lydecker, combinació de pigmalió i misàntrop, rol interpretat per Clifton Webb, és de ben segur el més interessant. Comentarista en el diari més venut de la ciutat, la seva columna és d’una acidesa i una duresa que el fa ser molt respectat i temut per tothom. S’erigeix en el protector de la noia, intervenint sovint amb mesquinesa i no amagant la seva gelosia quan algun rival apareix en escena. Webb va poder realitzar el personatge gràcies a la insistència de Preminger i en contra del criteri de Zanuck que el volia fer fora per homosexual. Dana Andrews, el parc detectiu McPherson, interpreta el paper més habitual de la seva carrera, la d’home dur, de poques paraules, de sentiments francs i d’hermetisme emocional total. El detectiu no té aquí el rol principal del film. Els seus mètodes són, com és habitual en el gènere, més que els d’un home d’acció, els de la reflexió i d’un ascendent psicològic sobre la resta de personatges. Resulta indispensable per a resoldre la trama i per a detenir l’assassí, seduint al mateix temps l’esplèndida Laura.

Els homicidis, les conspiracions, les passions, la fascinació de tots per la llum que irradia Laura, tota una sèrie d’elements que units fan que l’excel·lent regust que queda en el record de l’amant del film negre –i en el de l’espectador en general-, un cop vista i revista Laura, es faci difícil oblidar aquell cap de setmana en què Laura va morir.

Fitxa tècnica i artística:

Direcció: Otto Preminger
Guió: Jay Dratler, S. Hoffenstein, Betty Reinhardt (basada en l'obra de Vera Caspary)
Fotografia: Joseph Lashelle
Música: David Raskin
Producció: Otto Preminger
Productora: 20th Century Fox
88 minuts B/N
Nacionalitat: EUA
Any de producció: 1944
Intèrprets: Laura Hunt (Gene Tierney), Mark McPherson (Dana Andrews), Waldo Lydecker (Clifton Webb), Shelby Carpenter (Vincent Price), Ann Treadwell (Judith Anderson), Bessie Clary (Dorothy Adams), Louise (Kathleen Howard), McAvity (James Flavin), Bullitt (Clyde Fillmore), Fred Callahan (Ralph Dunn).