el film negre >>

El film negre neix com a evolució d’un cinema que va ser ric en producció i en qualitat durant els anys 30 a Hollywood, les pel·lícules de gàngsters, que s’aprofitaven d’un context social i polític regit per la prohibició –la cèlebre llei seca- promulgada l’any 1920. Així varen brillar històries violentes al voltant del crim organitzat, de corrupció política, de complicitat policial, de destil·leries clandestines, timbes il·legals, metralletes de llenguatge fàcil, protagonitzades per bandes d’homes acostumats a resoldre els problemes amb la dosi de testosterona requerida per l’ofici i dones de moralitat dubtosa.

A partir dels anys 40 apareix un nou tipus de personatge, més reflexiu, més complex i ambigu, unes pel·lícules amb una identitat visual característica, més fosca i matisada, una estructura narrativa més pausada i elaborada, uns paisatges urbans humits i mal il·luminats, constituint un gènere diferenciat: el Film Negre. The maltese falcon (John Huston, 1941), basada en la novel·la homònima de Dashiell Hammet, és considerat el film que dóna el tret de sortida al nou gènere. Conjuntament a l’esmentat Hammet, el film negre s’alimenta sovint d’obres literàries adaptades a la pantalla, escrites per autors com Raymond Chandler –que serà també guionista de nombroses pel·lícules-, James McCain o Cornell Woolrich.

El film negre clàssic s’identifica sovint amb una  història protagonitzada per  un detectiu privat, cínic i amb pocs amics, de to mordaç, fumador compulsiu i amb un got de whisky a la mà, sovint enganyat pels seus propis clients –reflex d’una societat corrupta-, dotat d’una certa idea de justícia i una aurèola romàntica. És clara en aquesta percepció generalitzada la influència dels relats de Hammet i Chandler i dels personatges que van crear: Sam Spade i Philip Marlowe, ambdós detectius fixats en l’imaginari col·lectiu gràcies a un artista que els va immortalitzar al cel·luloide: el gran Humphrey Bogart.

Seria però molt limitat circumscriure el gènere a aquest arquetip. Efectivament, el film negre es nodreix també de grans personatges principals que complementen el detectiu privat o bé que protagonitzen històries per ells mateixos, enriquint un cert tipus de narració que donarà al Cinema grans obres. Personatges claus com la femme fatale sinònim d’ésser malèfic, manipuladora i traïdora, una seductora terrible que porta els homes a la perdició. El film negre està trufat d’aquest tipus de rols, des de la fascinant i voluptuosa Gilda –Gilda, Charles Vidor, 1946- passant per la captivadora i mentidera Vivian Sternwood –The big sleep, Howard Hawks, 1946-. Grans dames del cinema com Rita Hayworth, Lauren Bacall, Ava Gardner, Barbara Stanwick o Joan Bennett han interpretat memorables femmes fatales.

Altra tipologia de personatge que fa ric el film negre són els assassins a sou. Individus solitaris, professionals del revòlver, mercenaris amb pocs escrúpols i dotats d’un codi etico-deontològic molt particular sempre al servei del client que, ben sovint, els acaba traint.

Els oficials de policia, homes d’una rara integritat, envoltats de companys sovint corruptes i còmplices del crim organitzat, de mètodes durs i contundents però amb una clara vocació de servei públic formen també part de l’univers del film negre.

El film negre va viure un temps d’esplendor ja des del naixement del gènere, durant tota la dècada dels anys 40 i bona part de la dècada següent. Il·lustres cineastes van posar el seu gra de sorra per a engrandir la llegenda del film negre: Des de Howard Hawks a Fritz Lang, passant per Otto Preminger i Orson Welles. Una modesta part d’aquestes pel·lícules, autèntiques obres mestres, us les presentem a Sessió Contínua, en una nova aposta de qualitat que ens enorgullim de poder-vos oferir.

A finals dels anys 50, el film negre clàssic decau a l’hora que s’universalitza i evoluciona, especialment a França, a través d’algunes obres de Jean-Pierre Melville   -aquest principalment-, de Louis Malle o de François Truffaut. Avui, el film negre, com altres gèneres que ja només tenen presència testimonial, compta amb pocs rodatges d’interès, per bé que sempre podem trobar alguna estimulant i sorprenent aportació al gènere, gràcies entre altres a les adaptacions de les novel·les de James Ellroy i alguna divertida, però seriosíssima, paròdia dirigida pel mestre Allen.

Llistat de Pelis proposades:

The maltese falcon, John Huston (1941)
Laura, Otto Preminger (1944)
Double indemnity, Billy Wilder (1944)
The woman in the window, Fritz Lang (1944)
The big sleep, Howard Hawks (1946)
Touch of evil, Orson Welles (1958)
Le samourai, Jean-Pierre Melville (1967)
The French connection, William Friedkin (1971)
Blood Simple, Joel Coen (1984)
LA Confidential, Curtis Hanson (1997)
The curse of the jade scorpion, Woody Allen, (2001)