» inici
|
FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE CATALUNYA - SITGES 2004 [Seven Chances - Sitges 2004] ALEXANDRIE... NEW YORK. Reten homenatge a un director de cinema d'origen egipci a Nova York. Durant la celebració, recupera el contacte amb el seu amor de joventut, una noia americana amb la que va estudiar a una prestigiosa escola d'art dramàtic de Califòrnia. A través d'un flashback, es narra la història d'amor entre aquests personatges, en una època en la que el somni americà encara era palpable. Chahine, director natural d'Alexandria, aborda aquesta història d'amor a través de l'òptica del temps, fonent i confonent personatges i sentiments a l'estil de les novel·les d'en Lawrence Durrell.
Documental de tres hores i mitja sobre el creador de la Cinemateca Francesa, la mare de totes les filmoteques, fundada al 1936. Retrat coral d'un dels personatges més carismàtics de la cinefília europea. Impulsor de la Nouvelle Vague i protagonista del Maig del '68. Inclou un curiosíssim material d'arxiu i entrevistes originals amb més d'un centenar de cineastes, estudiosos i amics de l'homenatjat: des de François Truffaut a Henri Alékan, passant per Jean-Luc Godard, Miklós Jancsó, Eric Rohmer, Serge Toubiana, Agnès Varda, Pierre Cardin, Jacques Valenti i Claude Chabrol.
Asia Argento, Jimmy Bennett, Dylan Sprouse, Cole Sprouse, Peter Fonda, Winona Ryder, Marilyn Manson, Ornella Muti. La vida del petit Jeremy no és un conte de fades. Educat per uns avis fonamentalistes i obligat per la seva mare a prostituir-se disfressat de dona, els seus dies i les seves nits s'han convertit en un infern poblat d'ogres perversos. Adaptació cinematogràfica del llibre semiautobiogràfic que va escriure el famós J.T. Leroy, la darrera gran esperança blanca del realisme brut nord-americà. Asia Argento, musa de l'escena postmoderna italiana dels '90, segueix decidida a convertir-se en la realitzadora més escandalosa del segle XXI. Amb Winona Ryder i Marilyn Manson.
Dos col·legiales menors d'edat es dediquen a la prostitució quan s'acaben les classes. Mentre una se'n va al llit amb els clients, l'altra s'encarrega de controlar l'agenda de cites i els pagaments en efectiu. Un enamorament inoportú i un accident mortal posen a prova la relació d'amistat entre ambdues. El coreà Kim Ki-duk, un dels cineastes més agressius del cinema contemporani, torna a Sitges amb una història que combina sexe, espiritualitat, sacrifici, redempció i venjança. Premi a la Millor Direcció al Festival de Berlín 2004. Nathalie Baye, Jean-Pierre Bacri, Isabelle Carré, Melvil Poupaud, Agathe Bonitzer, Virgile Grünberg, Valeria Bruni Tedeschi. Dos matrimonis veïns: un de joves que s'acaben de casar i l'altre ja madur . Poc a poc la relació d'amistat entre les dues parelles es transforma en quelcom més seriós. A l'home madur li agrada la dona jove. A la dona jove no li desagrada l'home madur. Sorgeix l'adulteri de manera natural, quasi involuntària, i amb l'adulteri, la tragèdia. Sensible, còmica, surrealista i despiatada crònica d'hàbits domèstics. Una de les propostes més interessants del cinema francès dels darrers anys. Finalista a quatre seccions importants dels premis Cesar, inclòs el de millor pel·lícula.
Una dona de trenta anys (Takami Yoshimoto) acomplexada per la seva manca d'atractiu, una universitària (Aimi Nakamura) que treballa en un saló de massatges des que el seu xicot la va abandonar i una jove de 24 anys (Aya Seki) que descobreix noves facetes de la seva sexualitat quan coneix el seu alter ego per Internet. Aquestes són les protagonistes de les tres històries que configuren Tokyo Noir, un retrat intimista de la dona japonesa actual adornat amb pinzellades d'un exquisit minimalisme. Una pel·lícula que parla de la condició femenina dins una societat controlada pels homes.
El soldat Keng (Banlop Lomnoi) és destinat a un poblat en mig de la selva per treballar de guarda forestal. Allà se sent atret per un jove del poble de nom Tong (Sakda Kaewbuadee), amb el que manté una estreta relació. La sobtada aparició d'un monstre assassí provoca confusió entre els vilatans, incapaços de distingir entre mite i realitat. Weerasethakul s'allunya de la narrativa tradicional per firmar un film d'estètica i estructura avantguardista, que s'endú l'espectador a un doble viatge a través de les baixes passions del ser humà. Premi del Jurat al Festival de Cannes '04.
Material cedit per l'organització del Festival
|
|
