» inici
|
FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE CATALUNYA - SITGES 2004 Des d'aquest any i amb una projecció de dues edicions més, el festival farà un repàs per les produccions més destacades del cinema fantàstic europeu. En aquesta edició els títols seleccionats fan referència a les Geografies, els espais on s'estableixen els límits del gènere fantàstic. [Europa Imaginària - Sitges 2004] CALVAIRE. Després de patir un petit accident automobilístic, un cantant ambulant es refugia a una casa de camp regentada per un vell desequilibrat. Una insòlita proposta cinematogràfica, definida pel crític de Variety com una barreja entre La matança de Texas, Delicatessen i Deliverance. Primer llargmetratge de Fabrice du Welz (Bèlgica, 1972), guionista humorístic de Canal + França i autor del curtmetratge Quand on est amoureux c'est merveilleux (1999), premiat al Festival de Gérardmer. Opta al Premi Meliès de Plata.
Totes les nits de lluna plena, el fill d'una minyona sord-muda a la que va violar un vagabund, es transforma en licàntrop. La productora britànica Hammer Films, a través del seu director estrella, Terence Fisher (Regne Unit, 1904-1980), va reviure el mite clàssic de l'home-llop amb aquesta pel·lícula ambientada a l'Espanya del segle XVIII. Per aquest motiu, la censura franquista va prohibir la seva estrena. Fixin-se en la bèstia: a més d'encarnar-la Oliver Reed, llueix un original pelatge ros .
La nova recepcionista d'un hotel de luxe situat als Alps austríacs descobreix que la seva predecessora en el càrrec va desaparèixer en circumstàncies misterioses. Un conte postmodern amb bruixa centenària i bosc encantat. Segon llargmetratge de la Jessica Hausner (Àustria, 1972), una de les realitzadores més prometedores del nou cinema austríac. El primer, Lovely Rita (2001), va participar a la secció Un Certain Regard del Festival de Cannes. Opta al Premi Meliès de Plata.
Una nena arriba a un col·legi construït en mig d'un bosc. El lloc l'habiten nenes de sis a dotze anys. Cada dia, reben classes de gimnàstica, dansa i ciències naturals. De nit, a llocs recòndits de la casa i el bosc, celebren estranys rituals. Una pel·lícula immersa en una atmosfera de faula infantil adulterada. Primer llarg de la Lucile Hadzihalilovic (França, 1961), basat en una novel·la de l'alemany Frank Wedekind. Premi a la Millor Direcció Novell al Festival de Sant Sebastià '04. Opta al Premi Meliès de Plata.
Els cinc protagonistes d'aquest psycho-thriller alemany s'apunten a un experiment tipus Gran Hermano que es desenvolupa en una base militar. El joc no té regles. Tots poden comportar-se com vulguin. Les limitacions ètiques i morals de l'exterior, aquí no funcionen. Roland Reber (Alemanya, 1954), és dramaturg, actor i director de teatre. Entre els seus llargmetratges, destaquen: Das Zimer (2000), Die Sünde der Unschuld (2001), Die Kurze Zeit der Zärtlichkeit (2001) i Pentamagica (2002). Opta al Premi Meliès de Plata. Com cada any des de fa un segle, els alumnes de l'escola Hellestads preparen una festa que serveix de recordatori o exorcisme col·lectiu de la data en la que un psicòpata que després s'ofegà en un llac, va assassinar tres estudiants. Sara, la protagonista, escriu un assaig sobre aquell succés. La primera slasher movie de la història del cinema suec. L'anterior pel·lícula de Mikael Hafström (Suècia, 1960), Ondskan, va ser nominada a l'Oscar 2004. Opta al Premi Meliès de Plata.
Un detectiu viatja a les costes escoceses per investigar la desaparició d'una jove. Allà descobreix que els habitants del lloc han decidit substituir el cristianisme per les creences paganes dels seus avantpassats. Horroritzat pel comportament desinhibit dels seus amfitrions, el protagonista prova d'evitar que se celebri un sacrifici humà. Un títol mític dins l'extensa cinematografia britànica fantàstica, en un principi repudiat pels seus responsables. Amb Christopher Lee en un dels seus millors papers.
El malson iniciàtic d'una adolescent que acaba de tenir la seva primera menstruació. Vampirisme diabòlic i sobrecàrrega eròtica. Una al·legoria surrealista plena d'imatges sorprenents. Debut com a actriu de Jaroslava Schallerová, que tenia catorze anys quan va fer la pel·lícula. Un títol de culte basat en un text avantguardista d'en Vitezslav Nezval (1899-1958). Dirigit por Jaromil Jires (Eslovàquia, 1935), realitzador tot terreny mort l'any 2001.
El caos i la violència s'apoderen d'una ciutat centreuropea indeterminada. Alcohòlics que imiten el moviment dels astres en una dansa enfollida. El cadàver d'una balena es converteix en el principal reclam d'un circ itinerant. L'escala musical de dotze tons creada pel musicòleg Andreas Werckmeister al segle XVII és referència simbòlica d'aquesta salvatge adaptació cinematogràfica d'una novel·la d'en László Krasznahorkai.
|
|
