Després dels 5 episodis anteriors arranjant, orquestrant, i reinventant els clàssics temes de la nissaga galàctica d’en Georges Lucas, John Williams, l’avi de 73 anys, autor de les més grans bandes sonores de la indústria made in Hollywood dels últims 30 anys, s’ha venjat d’aquest projecte de llarguíssim recorregut, amb un dels treballs de to ombrívol i apocalíptic, molt poc corrents en la seva trajectòria, això sí, més extraordinaris dels últims anys.

Així, doncs, l’episodi 3 d’Star Wars també conegut com The revenge of the Sith, que per fi s’ha estrenat aquest dijous (per cert, ple de sorpreses a l’interior, i fins i tot d’alguna crítica molt polèmica contra l’imperialisme de Bush), ha acabat de tancar la mítica doble trilogia, i pel què fa a la partitura s’ha convertit en una particular excepció dins la nissaga, que no fa res més que confirmar la plena forma en què es troba el compositor.

No oblidem que el mestre John Williams, ja no produeix tantes partituras com va fer a les dècades dels 70 i 80. Tanmateix, en el seu cas, la quantitat no està mai barallada amb la qualitat.  I el Mr. Williams que durant anys ens ha ofert perles de tots els gèneres, com ara El Valle de la muñecas, The Cowboys, Tiburón, Encontres a la 3ª Fase, La Furia, E.T., Monsignor, Indiana Jones, The River, Superman, El turiste accidental, Stanley & Iris, La llista de Schindler, JFK, Parc Juràssic, Set anys al Tibet, Les cendres d’Angela, Harry Potter diversos, i evidentment la nissaga d’Star Wars que va iniciar l’any 1977, ara espaia les seves col·laboracions a Hollywood però, sens dubte fa que tinguin un valor i un efecte moltes vegades fins i tot superior al projecte cinematogràfic al que pertanyen.

John Williams és gran pel què fa a l’edat, però encara pot demostrar que continua sent el més gran dels compositors americans de bandes sonores, pel que fa a la seva magnitud i talla com a creador.

Williams manté el seu estil vibrant, enèrgic, i absolutament líric quan cal, amb els arranjaments i les orquestracions típiques de la seva emprempta inesborrable. Però, tanmateix, hem de tenir en compte que aquest tercer episodi d’Star Wars és una mena de capítol a banda que, sigui per les exigències de guió o no, ha donat al mestre l’oportunitat de lluïr-se abastament.

En el disc del soundtrack d’Star Wars III: The Revenge of the Sith trobareu un magnífic recull de 15 fragments musicals del nou i últim lliurament del serial cinematogràfic al que, a més, la productora ha afegit un regal, només per a fans, que inclou un DVD amb 16 nous videos musicals creats a partir del material musical i visual extret dels 6 episodis que completen aquest mite galàctic made by Lucas.

Tot i així, si analitzem el que de veritat ens interessa, el nou material de John Williams, vaja, el soundtrack del nou episodi és digne de tota la nostra atenció.

El disc comença, evidentment, amb la fanfarria ja clàssica d’Star Wars, que al minut aproximadament, es tenyeix de negre, esdevé obscura, i pren un ritme marcadament marcial, situant-nos a la perfecció en el conflicte galàctic que identifica La revenja dels Sith, l’episodi i la partitura, més sinistre del tàndem Williams-Lucas.

Curiosament,  John Williams, el gran mestre que ha guanyat 5 Oscar, ha estat nominat 43 vegades, i que compta amb un curícullum de més de 120 llargmetratges com a director, arranjador/orquestrador, i/o compositor, amb 73 anys ha aconseguit un dels resultats més obscurs i més interessants de la seva carrera, mostrant-nos com és lògic la part de la força més fosca, que com un mestre Jedi de debò, ja ens havia anticipat, no fa pas gaire, a l’excel·lent treball per a Harry Potter and the prisioner of Azkaban.

Igual que en aquest treball, Star Wars III és apassionadament tenebrosa. El soundtrack ens mostra una nova cara del mestre, i un treball que no consisteix en reproduir una serie de leif-motivs tan llegendaris com de vegades manits.

La banda sonora de Star Wars III compta amb sorpreses constants. “Anakin’s Dream” comença evocadora, aquest cop amb un violí solista, amarat de dolçor per una orquestra plena de records del passat que, de sobte, s’entervoleixen i esdevenen profundament foscos i inquietants.

Per a “La Batalla dels Herois”, John Williams no només ha comptat amb la força sideral i el pes habitual de la London Symphony Orchestra, sinó que ha ampliat la seva monumentalitat amb el cor London Voices, una de les millors formacions corals d’estudi del Regne Unit (dels que hem pogut gaudir en diverses edicions discogràfiques de clàssics com l’Ariodante de Haendel, o de soundtracks com La Missió d’Ennio Morricone, o el Richard III d’Al Pacino), per crear, aquest cop, la més infernal i aterridora de les cantates de la seva carrera.

Seguint en aquest registre, resulta igualment ric el track “Anakin vs. Obi-wan” que també compta amb la força suplementària de l’efecte coral sagrat de les forces malignes, que evolucionen fins el següent tall musical (“Anakin’s Dark Deeds”), que representa el dramàtic testament de l’Anakin, just abans que Lord Vader entri en escena, i no precisament amb el tema de contundent melodía que l’identifica, que en aquest episodi s’utilitza amb total discreció i administrada contenció.

Moments de transició com els tracks 5, 6, i 7, completen aquest treball realment destacable, amb tota mena de lumpings, i salts mortals musicals, plens de dissonàncies, efectes sonors, i una orquestració brillant immillorable.

Un altre dels moments significatius és el del naixement dels bessons (“The birth of Twins and Padme’s Destiny”) que impressiona solemnement amb l’impecable sonoritat de les London Voices un altre cop, que tampoc podien faltar en el darrer track d’aquest treball (“A New Hope & End Credits”), una apoteosi de 13 minuts (dedicada a l’al·legoria a la democràcia que fa el film), en el més pur estil de les suites del mestre Williams que malgrat la insistència de la nissaga, s’ha de dir que és l’home que ha donat més espectacularitat a l’obra, de vegades fins i tot més que els propis efectes visuals (sobretot en la part més antiga de la trilogia). El mateix John Williams, autor de la ja acabada epopeia galàctica d’en George Lucas, que avui hem volgut homenatjar a la nostra manera per tants bons moments musicals que ha regalat a la història del cinema, i a la nostra pròpia vida. Un mestre de la batuta que esperem que la FORÇA l’acompanyi encara uns anys i unes quantes bandes sonores més.