Fa una colla de setmanes que tenim la banda sonora un pèl abandonada i, de fet, aquest article tampoc és una banda sonora en sí. Però és una curiositat que us volíem transmetre, que ens ha sembla addient, emocionant i preciosa. Es tracta d’una cançó i, a més, d’una d’aquelles cançons que ni tan sols estan composades per anar a la pel·lícula. És ben bé el contrari: l’assessor musical de la pel·lícula l’escolta, la tria, i decidex que li va a mida a allò que el director li ha dit que volia transmetre. I així és.

No sé si recordeu una pel·lícula espanyola anomenada Báilame el agua. No era res de l’altre món, tot i que era valenta, i ens va servir per descobrir que la Pilar López de Ayala és la nòvia que tot hauríem volgut, en algun moment de les nostres vides; o que l’Unax Ugalde és el nòvio que, no gens menys, també ens hauria fet feliços; almenys estèticament.

Doncs bé, el director d’aquella pel·lícula, el Josecho San Mateo, va dir que un dels moment més brillants i tendres de la pel·lícula el va concebre visualment després de llegir el guió. I que de seguida hi va veure, com sorgida del no res, la cançó ‘El sitio de mi recreo’ com a marc musical, acaronant-ne els protagonistes. “La cançó de l’Antonio Vega semblava feta per a aquella escena. Dos personatges que es troben, i que també semblen fets per a aquella cançó. Sabia que no hi havia escena sense aquella cançó. Sabia que aquella cançó ja mai més existiria sense aquella escena!”.

I així és: és impossible sentir les paraules de l’Antonio Vega sense recordar el moment precís en què l’Unax Ugalde i la Pilar López de Ayala es coneixen. És impossible no recordar aquella història d’amor, i és impossible no recordar-les totes. I el mateix passa amb la cançó que us recomanem a la BSO d’aquesta setmana.

Es tracta de Terrible Angels, de Coco Rosie, i surt a la pel·lícula Remake. De fet, es tracta d’un petit regal que us volem fer des de Sessió Contínua, ja que de fet creiem que en teníem el deute. Des de fa dies que us recomanem la pel·lícula del Roger Gual. I des de fa dies que des del fòrum en demaneu la cançó. Ens hem tornat mig bojos per trobar-la, per després d’haver-ho fet, us hem de dir que valia la pena. La cançó és tan trista com la pel·lícula, però al mateix temps també és igual de meravellosa que els fotogrames més depriments de Remake.

Així doncs, de la mateixa manera que us acostem la pel·lícula i la cançó, us en deixem una de les actuacions enregistrades que corren per la xarxa. Coco Rosie en directe. Terrible Angels, com vosaltres. Com tots.