barry kubrick

L'única pel·lícula d'època de Kubrick és també una de les seves millors obres. Narrant la història amb l'acompanyament de música clàssica contemporània a l'acció, relació només trencada per mostrar la falsa pertanyença d'un irlandès d'apeu a l'aristocràcia europea, Kubrick juga amb la banda sonora de la mateixa manera que amb la fotografia, inspirada en quadres de l'època.

Kubrick va decidir utilitzar objectius especials de la NASA per poder filmar sense llum addicional escenes d'interior amb l'única presència d'espelmes.

Generalment, tendim a associar el terme "bona banda sonora" a aquella que ens agrada. La música cinematogràfica ha, o hauria, d'anar més enllà de tan sols agradar-nos. Músics com Nino Rota o Henri Mancini ens han ensenyat que el compositor té molt de director. La cançó s'adequa al moment en el que sona i, igual que els plans, ha d'agafar diferents significats. És el mateix que la fotografia cinematogràfica: una cosa és un paisatge bonic; l'altra és una fotografia coherent amb la pel·lícula. I és que el cinema és un joc de coherències. A més, com comprovarem, en cap moment sona música de 1975 a Barry Lyndon. I això no és cap disbarat, per què tots hem sentit en Bryan Adams al bosc de Sherwood... L'anàlisi de la música de Barry Lyndon està separat per cançons o temes, seguint l'ordre segons el qual apareixen a la pel·lícula.

TEMA 1
Acció: Títols de crèdit inicials. Música: "Suite per clau nº 7, Sarabande", de Haendel. Haendel era un músic del barroc tardà (contemporani a l’acció, segle XVIII), centreeuropeu (alemany) emigrat a la Gran Bretanya. Pel contrari, Redmond Barry, el protagonista de la pel·lícula, serà un britànic emigrat a centreeuropa. Té relació tant en l’època com en la situació geogràfica.
Aquesta peça anirà agafant, al llarg de la pel·lícula una dimensió de tragèdia, de fatalitat. Dóna voltes a la idea de la mort. És el to de la pel·lícula.

TEMA 2
Acció: Redmond Barry i la seva cosina juguen a cartes i hi ha un joc eròtic. Música: "Women of Ireland", popular irlandesa, anònima. Mentre Redmond Barry viu a Irlanda, aquest no és ningú, simplement un noi tímid, sense grans expectatives ni futur. Per això es tracta d’una cançó popular i anònima. La cançó està aplicada a una idea d’amor, però sota un joc i una trampa. La seva cosina juga amb Barry en el sentit amorós i eròtic. Li fa buscar el llaç en qualsevol part del seu cos, i alhora juga amb els sentiments de Barry.

TEMA 3
Acció: Demostració de l’exèrcit anglès a Irlanda. Música: Música tradicional britànica, anònima. Tambors. Seguim sota l’anonimat de Barry: música anònima. La música és tradicional britànica, no particularment irlandesa (es tracta d’una demostració de l’exèrcit britànic). És música diegètica (música que sona desde dins l’acció, tocada per algú o que sona des d'algun aparell). Com comprovarem, l’única música diegètica en aquesta primera part de pel·lícula correspon a l’exèrcit.

TEMA 4
Acció: Ball amb els oficials de l’exèrcit després de la demostració. Música: Música tradicional britànica, anònima. Seguim sota l’anonimat de Barry: música anònima. La música és tradicional britànica, no particularment irlandesa (es tracta d’un ball amb l’exèrcit britànic). És música diegètica (dins l’acció).

TEMA 2
Acció: Redmond Barry i la seva cosina tornen del ball amb els oficials britànics. Música: "Women of Ireland", popular irlandesa, anònima. Torna la idea del joc i la trampa. La seva cosina juga amb Barry en el sentit amorós, ja que ha estat ballant tota l’estona amb un oficial britànic, provocant els gelos de Redmond Barry.

TEMA 1
Acció: Duel entre Redmond Barry i el Capità Quin. Música: "Suite per clau nº 7, Sarabande", de Haendel. Recuperem el to tràgic, amb la idea de mort.És la primera vegada, a part dels títols de crèdit, que la música no és anònima (igual que Redmond Barry, que fins ara no era ningú). La música sona només de contrabaix, a corda polsada. Quan Barry agafa força i no es vol disculpar, van entrant més instruments, agafant també més força. La música assoleix un tercer estat un cop Quin ha caigut. Per primer cop, la música agafa una idea de tragèdia i, també per primer cop, la música no és de les illes, és música de centreeuropa, just allà on succeirà la tragèdia per Redmond Barry (Lyndon).

TEMA 5
Acció: Redmond Barry marxa. Es despedeix de la mare. Música: Tema popular irlandès, anònim. Emfatitza la despedida de la mare, l’última persona que el mantindrà relacionat amb Irlanda.

TEMA 6
Acció: Uns assaltants atraquen Redmond Barry pel camí. Música: Tema anònim. Encara a Irlanda. La música manté la relació Redmond-Irlanda (anonimat).

TEMA 7
Acció: Redmond Barry s’allista a l’exèrcit britànic a la taverna de la civada. Música: Tambors. Torna la relació Redmond-Exèrcit. S’allista, i sonen tambors. Com en l’anterior ocasió on apareixia l’exèrcit.

TEMA 8
Acció: Redmond Barry ja és un soldat britànic. Música: Música popular britànica (no irlandesa). Redmond Barry ja ha començat una nova vida fora de la seva Irlanda natal.

TEMA 4
Acció: Viatge amb vaixell cap al continent. Música: Música tradicional britànica, anònima. Torna la música diegètica dels militars. Ara aquest és el món de Redmond.

TEMA 5
Acció: Mor el valedor de Redmond Barry a l’exèrcit, el seu amic. Música: Tema popular irlandès, anònim. Sona el mateix tema que quan es despedeix de la mare: despedida d’allò que el relaciona amb Irlanda. Ara era un oficial britànic. El tema servirà també de despedida de l’exèrcit, ja que desertarà (igual que va fer amb la mare).

TEMA 9
Acció: Redmond Barry cavalca vestit d’oficial. Música: "Hohenfriedberger March", de Frederic el Gran. La música és de l’emperador prussià Frederic el Gran: és una marxa molt potent. Redmond Barry ja ha abandonat l’estat anònim, i és tot un oficial (fals). La música té relació amb la disfressa d’oficial.
Aquesta m úsica ja representa un pas endavant del barroc tardà: està entre aquest estil i el neoclassicisme. Avança l'època de la música, com avança la vida d'en Barry.
Comença l’ascens de Redmond Barry.

TEMA 2
Acció: Redmond Barry té una aventura amb una noia centreeuropea. Música: "Women of Ireland", popular irlandesa, anònima. Torna la idea del joc i la trampa. Barry juga amb la noia en el sentit amorós, de la mateixa manera que jugava amb ell la seva cosina.

TEMA 9
Acció: Redmond Barry es despedeix de la noia i torna a cavalcar fins que es troba un oficial prussià. Música: "Hohenfriedberger March", de Frederic el Gran. Si pensem en despedida, hauria de sonar la mateixa música que sentim quan es despedeix de la mare o de l'exèrcit, però no seria coherent ja que no té cap mena de relació. No és el mateix; no té a veure amb Irlanda. Així doncs, segueix sonant la marxa de Frederic el Gran, molt marcialment (té relació directa amb la disfressa d’oficial).
Un cop es troba l’oficial prussià i el descobreixen, fent-lo tornar a la base de l’exèrcit, aquest cop de Prússia, la marxa de Frederic el Gran sonarà més apagada, sense força, ja que no té la disfressa.

TEMA 10
Acció: Redmond Barry és condecorat per l’exèrcit prussià per haver estat un bon espia a la cort austríaca i marxa a Viena. Música: "Idomeneo, rei de Creta", de Mozart. Mozart fou un músic austríac i neoclàssic (correspon en origen i època de l’acció).

TEMA 11
Acció: Redmond Barry fa doble espionatge, convertint-se també en espia pels austríacs. Música: "Il barbiere di Siviglia", de Paisiello. És una música composada a Viena, i molt "de moda" a la cort austríaca en aquella època. El tema de la composició "El barber de Sevilla" és el de la crisi creativa i representativa, basada en l’engany i la disfressa. Justament, l’acció que du a terme Redmond Barry, jugant a l’engany entre Prússia i Àustria. No sona "Women of Ireland" perquè el tema amorós no hi està relacionat en aquesta ocasió.

TEMA 10
Acció: Redmond Barry és descobert i ha de fugir. Música: "Idomeneo, rei de Creta", de Mozart. Redmond ha de fugir perquè ha estat descobert. És una fugida cap a la llibertat a Àustria. Com en el cas anterior, sona quan marxa cap a Àustria.

TEMA 11
Acció: Redmond juga a cartes fent trampes. Música: "Il barbiere di Siviglia", de Paisiello. La música de nou relacionada amb la idea de l’engany. No sona "Women of Ireland" perquè el tema amorós no hi està relacionat en aquesta ocasió.

TEMA 12
Acció: Redmond Barry, als jardins del palau, veu Lady Lyndon. Música: "Trio per piano en Mi bemoll, Op. 100, segon moviment", de Franz Schubert. La música de Schubert és de principis del segle XIX, del romanticisme. Per tant, per primera vegada, està fora de l’època de l’acció, ja que és posterior. Kubrick vol donar-li així una sensació d’impossibilitat a la relació entre Redmond Barry i Lady Lyndon. La música romàntica era bella, però alhora de dimensió tràgica: és la vida de Redmond a partir de llavors.

TEMA 13
Acció: Redmond Barry, ara ja Barry Lyndon, i Lady Lyndon ja són casats. Música: "Concert per violoncel en Mi menor", d’Antonio Vivaldi. Barry Lyndon ja ha arribat a dalt de tot. Per tant, la música (ni ell) no necessita progressió, i tornem als músics barrocs, als origens de Barry.
Aquesta m úsica agafa el significat de crueltat i melanconia.

TEMA 3
Acció: Orgia. Música: Música tradicional britànica, anònima. Nostàlgia de Barry Lyndon pel seu passat (és música diegètica).

TEMA 14
Acció: Lady Lyndon està sola amb els fills i en el plano següent el fill gran, Lord Bullingdon toca el violoncel. Música: "Adagio de concert per dos harpsicords i orquestra en Re menor", de Bach. Seguim amb la música barroca. És la tònica dominant en aquell moment.

TEMA 13
Acció: Lady Lyndon veu Barry essent-li infidel. Música: "Concert per violoncel en Mi menor", d’Antonio Vivaldi. Crueltat de Barry Lyndon essent-li infidel amb una donzella. Melanconia i soledat de Lady Lyndon.

TEMA 15
Acció: El·lipsis temporal. Lord Bullington és gran i assistim a la festa d’aniversari del petit fill de Barry i Lady Lyndon. Música: "Dança germana nº 1 en Re major", de Franz Schubert. La música és alegra i jovial, ja que la situació és feliç, però alhora és de Schubert, fet que torna a mostrar la impossibilitat de la situació familiar, al tractar-se de música posterior a l'acció.

TEMA 14
Acció: Concert on el fill petit entrarà fent soroll amb les sabates. Música: "Adagio de concert per dos harpsicords i orquestra en Re menor", de Bach. La fressa de les sabates del nen trenca la música de Bach, és a dir, la normalitat. És el mateix que dir que l'arribada del nen trenca la família.

TEMA 13
Acció: Barry està sol i se sent despreciat. Música: "Concert per violoncel en Mi menor", d’Antonio Vivaldi. Crueltat per Barry Lyndon. L’únic que li queda és el nen.

TEMA 1
Acció: Barry juga amb el seu fill. Música: "Suite per clau nº 7, Sarabande" de Haendel. Torna la música de Haendel: mort. El tema sona durant 20 minuts, matxacant l’espectador sense deixar-lo participar de l’emoció i felicitat de Barry Lyndon i el nen. El nen és a punt de morir. Veiem també a la mare sense maquillatge (ja no hi ha màscara). La mort del nen arriba amb un cop musical d’orquestració fortíssim. Barry Lyndon i Lord Bullington es baten en duel (igual que amb el capità Quin). Torna a sonar la música en tres estats diferents.

TEMA 12
Acció: Barry marxa. Lady Lyndon signa xecs. Música: "Trio per piano en Mi bemoll, Op. 100, segon moviment", de Franz Schubert. Schubert és el futur (romanticisme). Remarca la impossibilitat de la relació.
La música es va trencant.

TEMA 1
Acció: Títols de crèdit finals. Música: "Suite per clau nº 7, Sarabande" de Haendel. Mort del personatge que ha creat Redmond Barry.


La música de Barry Lyndon marca l’evolució del personatge, igual com ho fa d'altres aspectes de la pel·lícula, com la fantàstica fotografia, però sempre posant una barrera entre l’acció i l’espectador. Aquesta barrera és la veu en off.