<< indicat x: amants del terror i els crits al cinema.
>> prescrit x: els que us costi dormir a les nits i els que viuen sols.
» inici
|
WES CRAVEN Hi ha directors, cineastes, o com se li vulguin dir, que tenen un tret diferencial. Aquest és el cas del nord-americà Wes Craven, qui, sense entrar en valoracions qualitatives, sempre ha tingut una manera pròpia de veure el cinema que li ha valgut allò que avui dia és tan complicat: que el seu nom, com a director, sigui el reclam de la pel·lícula.
Aquest cineasta nascut a Cleveland, Ohio, el 1939, sempre s'ha caracteritzat per un cinema de terror, especialitzat, si agafem títols com els de la saga Scream o Malson a Elm Street en assassins en sèrie o, en definitiva, gent que perd els papers amb una arma o quelcom perillós a les mans. La seva carrera com cineasta comença a principis dels anys 70, després d'abandonar la docència universitària i provar sort com a taxista. Així, de la maneta de Sean S. Cunningham, crea Together el 1971, un drama no massa ben considerat però que el durà a firmar La última casa a la izquierda l'any següent, una pel·lícula que per alguns amants del gènere s'ha convertit en especial, i que té l'atreviment de basar-se en la meravellosa El manatial de la donzella, del mestre Bergman. A partir d'aquí, Wes Craven va començar a fer-se un nom en això del cinema, un nom admirat per seguidors del gore i despreciat pels que prefereixen deixar la sang i el fetge per la botifarra negra. La seva següent pel·lícula, Las colinas tienen ojos, del 1977, va ser premiada a Sitges. A partir d'aquest moment, Craven s'embranca en telesèries i algun capítol de La dimensió desconeguda, a més de produccions que no arriben al nivell desitjat pels seus seguidors, uns films que, com és el cas de La cosa del pantano, són més un intent d'homenatge a clàssics del gènere que autèntiques obres d'autor. Però no trigà a trobar el filó amb un personatge: Freddy Krueger. Aquest (fastigós) personatge amb ganivetes als dits és el centre d'una de les sagues més recordades per aquells que xalen amb la por al cinema. Les seqüeles de Malson a Elm Street, juntament amb altres pel·lícules del gènere com La matança de Texas i poques més, s'han convertit en l'origen d'un elevat tant per cent de pel·lícules de terror dels anys 90 i d'avui dia. Tant és així, que el propi Wes Craven és el pare d'una altra saga, la d'Scream, una modernització de les pròpies aventures de Freddy Krueger al servei de rostres joves i atractius per tal d'atraure a més públic. Entre aquestes dues sagues, Craven seguia dirigint pel·lícules de terror com fou el cas de Shocker, El sótano del miedo o Un vampiro suelto en Brooklyn, pel·lícula que intentà portar Eddie Murphy cap a un registre allunyat de la comèdia. El resultat de la pel·lícula, però, no difereix massa d'allò risible. La segona meitat de la dècada dels 90 la va dedicar pràcticament en exclusiva a les seqüeles d'Scream que foren les que li tornarien l'èxit comercial. I és pràcticament perquè l'any 1999 Wes Craven feu el salt i, contra tot pronòstic, filma un drama amb totes les de la llei, protagonitzat per la reina de la llàgrima, Meryl Streep, que aconseguí ni més ni menys que dues nominacions als Òscar. Es tractava de Música del corazón. Aquest canvi, però, no era res més que un miratge, i després de filmar la tercera part d'Scream l'any 2000, va concedir cinc anys de respir i tranquilitat al cinèfil. Convertir la Christina Ricci en dona-llop fou l'argument de La maldición, pel·lícula que ens arribà a les nostres pantalles l'abril de 2005 i que no va aconseguir altra cosa que desprestigiar una mica més tot allò relacionat amb ella. Pocs mesos després, doncs, Wes Craven amenaça novament amb Red eye, pel·lícula fantàsticament (?) traduïda com Vuelo nocturno.
Filmografia de Wes Craven
La maldición (Cursed, 2005)
|
|
