<< indicat x: amants del Dogma 95 i de totes les pel·lícules de Lars Von Trier.
>> prescrit x: els que es maregen amb tant moviment de càmera, i amb tant tema real i proper.
» inici
|
THOMAS VINTERBERG Thomas Vinterberg, nascut a Coppenaghe el 1969, és un d'aquells directors de la camada danesa de nous realitzadors que, de la mà de Lars von Trier, van irrompre en el món d'aquest anomenat setè art amb la força que tot allò creat a Europa a dia d'avui té dins el món de les arts. Europa sempre s'ha mirat molt el melic en aquest sentit, autolloant-se sense límit, en una incontestable lliçó d'onanisme artístic. Però és normal; si des de l'altre costat de l'Atlàntic ens arriben insofribles produccions d'elevat pressupost fetes amb el pilot automàtic, des d'aquesta banda s'ha de contraatacar amb productes més o menys artesanals d'escàs cost. El problema ve quan es confon baix cost amb qualitat. De la mateixa manera que passa si confonem cost elevat amb mal cinema.
En una d'aquestes revelacions europees, els danesos Vinterberg i Von Trier s'erigeixen com els dels abanderats del moviment Dogma 95. Nascut a Dinamarca, aquest moviment pretén arribar a l'espectador a través d'una càmera propera, un objectiu que viu amb nosaltres. Guions flexibles, ateisme respecte la religió del trípode i il·luminacions naturals són algunes de les característiques més palpables del Dogma 95. Els seus manaments resen així:
Vinterberg, que es va graduar en direcció l’any 1993 a la Escola Nacional de Cinema de Dinamarca, debuta en el cinema l'any 1990 amb el migmetratge Sneblind, i consolida el Dogma 95 l’any 1998 amb el film Festen (Celebració), després de flirtejar amb els curtmetratges i la televisió. El Dogma 95 sembla voler eliminar la figura del cineasta com a creador, banalitzant qualsevol intent de creació individual. Com a gènere, si és que se’l pot catalogar com a tal, el Dogma 95 ha tingut defensors i detractors a parts iguals, sempre dins el món dels cinèfils, i tots argumenten les seves raons. Després d’una interessant conversa a finals de 2004 amb una de les directores que més hi ha aportat, la també danesa Lone Scherfig, he pogut comprovar que en alguns casos s’entén l’esperit Dogma 95 però no la posta en escena. És més, si mirem l’obra de la cineasta danesa veurem com ha anat abandonant el moviment pel·lícula rere pel·lícula desde Italiano para principiantes. Tot i això, el Dogma 95 segueix tenint adeptes que persegueixen el certificat que fins ara només han aconseguit una cinquantena de pel·lícules. Això sí, cada cop hi ha menys creadors conveçuts. Vinterberg, doncs, té l’honor de tenir el certificat Dogma 95 número 1. La pel·lícula sobre el desmoronament familiar Festen (Celebració) fou la primera que complí amb els manaments firmats el 13 de març de 1995 a Coppenaghe. Celebració representa doncs una manera d’enfocar el cinema que si bé no és nova, sí que aposta clarament per una visió independent del setè art, tot i menysprear l’art que se li suposa. De totes maneres, és digne de menció que el primer llargmetratge de Vinterberg no se cenyís al moviment Dogma, i és que De Største helte, de 1996, és una pel·lícula de les anomenades habituals. El seu film de final de carrera, Últim assalt, va guanyar el premi del jurat i dels productors del International Student Film Festival de Munich. Desde llavors, la carrera de Vinterberg ha estat plagada de premis, sobretot per Celebració. Filmografia de Thomas Vinterberg
|
|
