Santiago Segura s'ha fet un lloc en la cinematografia espanyola a base de morro, que és el que més es necessita per aconseguir l'èxit si no tens ni diners ni padrins. Alguns, pocs, ho aconsegueixen gràcies a la qualitat, però en Segura, un dels enfants terribles del cinema ibèric s'ha escudat en l'humor barroer, la cara dura i, sobretot, la insistència i les ganes, per arribar -legítimament- on altres no ho han aconseguit.

<< indicat x: la caspa del cinema barroer, almenys aquest darrers anys amb Torrente. >> contraindicat x: la resta?

Nascut el 17 de juliol de 1965 a Carabanchel, un barri de nom perillós de Madrid, i després d'una sèrie de tombs per la vida, en Segura va comprendre el que volia fer-hi. I això no era res més que dedicar-se al cinema. Alguna que altra feina, la participació a uns quants concursos de televisió i el poc seny d'alguns coneguts seus que li van deixar diners, van fer que el madrileny pogués costejar-se el sues primers curtmetratges. Així, el grenyut cineasta firmava curts com Relatos de medianoche, Evilio, la continuació d'aquest, Evilio vuelve i el curtmetratge que li valer el Goya, Perturbado.

A partir d'aquesta immersió en el món del cel·luloide, Santiago Segura va començar a participar com a actor en produccions alienes a ell. Pel·lícules com Acción mutante, Todos a la cárcel, Todo es mentira o, sobretot, El dia de la bestia, el van ajudar a allò que volia, popularitzar-se, i de retruc, guanyar credibilitat guanyant un Goya al millor actor revelació pel paper de heavy metal a la pel·Lícula de l'Álex de la Iglesia. A partir d'aquí, la seva faceta com a secundari s'ha fet quasi tan important com la de director, prenent part en pel·lícules internacionals del calibre de Two much o Blade II, i en produccions més modestes com El oro de Moscú, Airbag o Beyond Re-Animator. L'elecció d'aquests papers no és, que no s'enganyi ningú, un exercici de tria segons qualitat. Però no tot són aparicions puntuals. El paper protagonista tampoc se li ha resistit a Santiago Segura. Isi/Disi - amor a lo bestia representava la seva consagració com a personatge principal, després del co-protagonisme amb El gran Wyoming a Muertos de risa i les dues primeres entregues del seu gran fill cinematogràfic: Torrente.

José Luis Torrente és un antic policia, reconvertit a investigador privat, que manté una atracció desorbitada per tot allò que faci pudor a ranci, es digui Franco, es digui Fari o es digui Atlético de Madrid (demano disculpes als colchoneros). Tot el que es pugui dir d'aquest personatge ja està dit i repetit. Ve a la vida amb Torrente, el brazo tonto de la ley, i corria l'any 1995. Segura es va acabar de fer un lloc en l'anomenat "nou cinema espanyol" amb aquesta pel·lícula que li valgué el Goya al millor director novell, i que va escandalitzar i encantar a parts iguals. L'humor lleig i directe va calar en una bona part dels espectadors espanyols. La resta, o fugien corrent o simplement desacreditaven el director per la poca qualitat fílmica. I és que d'això mai se n'ha amagat Santiago Segura. Assegura que no criticarà mai aquells que van al cinema a disfrutar de Godard o Bresson, i per això demana que se'l respecti a ell per voler-li donar al públic una mica de diversió, sense més pretencions. I és que ha de ser així si volem prendre una mica en consideració aquest director madrileny. Perquè ell no és Godard. Ni Bresson. No li busquem un gran ús de la llum. Tampoc li demanem que tingui en compte cada angle de càmera. Ell ha vingut al cinema per una altra cosa. Tot depèn de com vigu cadascú el cinema.

L'èxit sense precedents de Torrente, el brazo tonto de la ley va portar irremeiablement la corresponent seqüela: Torrente 2, misión en Marbella. Més mitjans i la mateixa quantitat de mal gust s'uneixen per repetir l'èxit de la primera entrega. Torrente es convertia ja en un mite de la cinematografia espanyola, era un personatge que, qui més qui menys, tothom imitava. Les continues aparicions de Segura a la televisió promocionant sense excusa ni mirament les seves pel·lícules també serveixen per crear aquest mite.

Ara ens arriba Torrente 3: El protector. Més del mateix. L'únic que canvia és que cada cop té més diners per viure i per filmar. Agradarà més o menys, però Segura és un tio intel·ligent.