» inici
|
SAM MENDES Sam Mendes va néixer a Reading, Anglaterra, el primer dia d’agost de 1965. Nét del prestigiós novel·lista i fundador la revista literària The Beacon, Alfred Mendes, Sam es convertí en el successor de l’esperit artístic d’una família que provenia d’ascendència portuguesa. Els pares d’un Sam que comptava cinc anys d’edat van decidir separar-se llavors, provocant tot el flux d’emocions que això pot provocar en un nen.
Un Mendes més crescut i madur, va entrar a la prestigiosa Universitat de Cambridge, lloc on va començar a canalitzar la seva passió per les arts escèniques dirigint petites obres teatrals mentre estudiava Anglès; una cosa dua l’altra, i Sam Mendes es veu abocat a iniciar professionalment la seva carrera artística al Chichester Festival Theatre, a finals dels anys vuitanta. Del seu èxit en aquest teatre, amb peces com El jardí dels cirerers (1989), de Txèjov, interpretada per la insuperable Judi Dench, se’n deu que el jove Mendes pogués passar a formar part de l’estricta i respectada Royal Shakespeare Company, on va dirigir obres com Troilus i Cressida (1991) i La tempesta (1994). Com a productor, Mendes també destacava amb obres com L’ascens i caiguda de Vocecita (1992), dirigida per Jim Cartwright, una peça que ràpidament va passar del National Theatre als teatres del West End de Londres. Fou en aquest any que el futur cineasta va ser nombrat director artístic del Donmar Warehouse del West End, edifici on va promoure un exhaustiu programa de reposicions de clàssics moderns, musicals i alguna que altra obra nova. El prestigi del jove Mendes arribava ja a Broadway, que es mirava el britànic amb admiració. Gràcies a l’adaptació televisiva que aquest va fer de Cabaret l’any 1993, un musical que va rebre diversos premis Tony, i a l’obra Company, tres anys més tard, el totpoderós Steven Spielberg li va fer una oferta d’aquelles que difícilment es poden refusar: firmar per la Dreamworks, productora que posarà allò que farà falta per dur a terme projectes cinematogràfics. D’aquesta relació en va resultar un primer fill estimulant: American Beauty (1999). El debut de Sam Mendes en la direcció cinematogràfica es va convertir en un somni per tot aspirant a cineasta, una cinta escrita per Alan Ball, elogiada igualment per públic i crítica, amb la que es va posar l’espectador mundial a la seva butxaca gràcies a una visió irònica i despietada de l’estil de vida americà, protagonitzada encomiablement per Annette Bening i Kevin Spacey. El film li va reportar al cineasta anglès, a part d’incomptables premis internacionals, els Òscars a la millor pel·lícula i millor director, a més de rebre també les estatuetes pel guió, l’actor (Spacey) i la fotografia del memorable i ja difunt Conrad L. Hall, fotògraf d’A sangre fría i Dos hombres y un destino. La música de Thomas Newman, el muntatge, i la interpretació d’Annette Bening també van rebre nominació. L’èxit no el va fer allunyar del teatre, allò que tant estimava, i durant un parell d’anys va dedicar esforços a l’art escènic. El seu següent projecte fou un nou musical per Broadway d’Stephen Sondheim, el titulat Wise Guys. L’èxit cinematogràfic, però, seguia rondant-lo, i això el dugué a filmar una segona pel·lícula, aquella que diuen que és la més difícil per un director. Camino a la perdición confirmarà Sam Mendes com un director que va adquirint pes específic en la indústria. Canviant de registre, el cineasta narrava una història negra de gàngsters al Chicago de la depressió econòmica. Mendes es va tornar a ajudar del fantàstic Conrad Hall per fotografiar la foscor d’una història, i va deixar el pes de donar la cara en mans expertes i de gran importància en el món del setè art: Paul Newman i Tom Hanks. Sense la repercussió de la seva primera pel·lícula, Mendes confirmava allò que havia apuntat: era capaç d’aportar cert aire fresc al cinema sense necessitat de noves visions estètiques. Després de la bona acollida del film, i de l’assentament definitiu del cineasta al món del cinema, Mendes també s’assenta en el terreny personal. El 2003 contrau matrimoni amb l’actriu Kate Winslet, després d’haver mantingut diferents relacions amb col·legues de professió com Rachel Weisz i Calista Flockhart. Ara, quan ja és un director consagrat, ens arriba de nou amb un nou gènere dins la seva curta filmografia, el bèl·lic. Jarhead és l’adaptació de la novel·la autobiogràfica d’Anthony Swofford, un marine nordamericà enviat a la Guerra del Golf, un llibre dur i detallista sobre les experiències durant la preparació de la guerra i la duresa d’aquesta a l’Aràbia Saudita i Kuwait. Molt aviat podriem tenir més Mendes. Veurem si ens fa esperar menys del que ens té acostumats. Sweeney Todd i La guerra de Charlie Wilson poden ser les següents. Filmografia: Jarhead (2005)
|
|
