PETER JACKSON El pare dels hobbits a la gran pantalla
En una època on emigrar d'un arxipèlag com el britànic cap a un altre tan remot com l'oceànic era un moviment migratori natural, en Bill i la JoanJackson van fer cap a un emplaçament anomenat Pukerua Bay, a la costa oest de l'illa nord de Nova Zelanda, molt a prop de la seva capital, Wellington. Allà, l'últim jorn d'octubre de 1960, va néixer el seu únic fill, en Peter, un noi que aviat, ben aviat, començaria a demostrar certa passió per un art poc arrelat en aquell indret, el cinema.
<< indicat x: conèixer el nou Rei Mides del cinema.
>> contraindicat x: qui vegi les seves primeres pel·lis com a massa 'cutres', i les dareres com a massa comercials.
La visió d'un espectacular film d'aventures, una antiga pel·lícula en blanc i negre anomenada King Kong, li va fer obrir els ulls davant un nou món, el de les històries explicades en imatge, que obria un gran ventall de possibilitats. El profitós regal amb el que els seus pares el van estimular quan va fer 9 anys, una càmera de Super 8, li permeté fer el primer de tota una sèrie de llargs i profunds passos en el món del cel·luloide. Aquest pas iniciàtic gràcies a aquest artefacte, comportaria una sèrie de filmacions casolanes amb l'ajuda dels seus amics. Era una època on el jovenet Peter Jackson admirava uns gèneres cinematogràfics com són el de terror, el fantàstic i el d'aventures, a més de la ciència ficció, i sentia una forta atracció per un procés d'animació que posteriorment popularitzaria Tim Burton, l'stop motion; en concret, proferia devoció per un dels principals baluarts del gènere, el californià Ray Harryhausen.
Entrat ja en l'alterat món adolescent, l'acneic Peter començava a mostrar dots omnipotents, escribint, dirigint, protagonitzant i produïnt els seus propis curts, com fou el cas de The valley. Es tractava d'una afició a la que va poder donar un sentit més professional gràcies a la feina de litògraf que, amb la majoria d'edat, un diari li va oferir, i que li permeté començar a rodar en 16 mm. Així va passar fins el 1987, any en el que roda el seu primer llargmetratge, Bad taste (Mal gusto). L'èxit de Jackson no es va fer esperar, i l'exhibició del film al Festival de Cannes el va fer ingressar al selecte grup de directors de culte, i ni més ni menys que d'un gènere grotesc com el del terror més gore impregnat de l'humor més fosc possible. Amb aquesta pel·lícula, Jackson narra la visita a la Terra d'uns alienígenes que pretenen aconseguir carn humana pels seus restaurants intergalàctics de fast-food. Només la poca consciència dels seus amics, ja que el seny i poc interès per aquest tema dels productors no ho permetia, va possibilitar que l'esbojarrat cineasta dugués a bon port un film que va començar pràcticament com una broma entre amics; una broma que es convertiria en una incona del gènere.
El delirant món dels Feebles, pel·lícula de l'any 1989, va ser el seu segon llargmetratge. Era una sàtira original protagonitzada per titelles que, juntament amb la seva següent pel·lícula, una nova incursió a la comèdia gore, Braindead: Tu madre se ha comido a mi perro, entrada ja la dècada dels noranta, no va fer res més que fer augmentar la seva popularitat dins la sèrie B. Aquestes dues pel·lícules van ser escrites conjuntament pel propi Peter i per la que s'havia convertit en la seva esposa, la francès Walsh. La relació continua avui dia, i ha estat tan fructuosa que a més dur junts a terme el guió de totes les pel·lícules de Jackson, han aconseguit portar al món els petits Katie i Billy.
Després de Braindead, pel·lícula que li va reportar innumerables premis, Jackson va fer un gir inesperat i sorprengué amb un canvi de registre. Criaturas celestiales, thriller protagonitzat per Kate Winslet, era una història basada en un fet real, un assassinat comès a la Nova Zelanda dels anys 50 per dues adolescents d'amistat obsessiva. Jackson, amb aquest cop de timó, buscava un tipus de relat més sensible, un drama psicològic amb trets fantàstics que el permetia expressar-se visualment al màxim. Una nominació dels Òscar al millor guió original i el Lleó de Plata del Festival de Venècia reconeixien mèrits per permetre l'entrada del director a la indústria nord-americana, tot i que, legítimament, prefereix no moure's de la seva illa natal.
Per la televisió, el director neozelandès va rodar l'any 1966 el fals documental Forgotten Silver, una cinta que explicava les aventures d'un cineasta, i posteriorment després va col·laborar amb Robert Zemmeckis(Regreso al futuro), en el film menor Agárrame esos fantasmas, una comèdia en clau de terror simàtic protagonitzada per Michael J. Fox.
Amb l'entrada al segle XXI semblaven acabar-se-li les històries originals a Peter Jackson, i davant la impossibilitat de filmar una nova versió del King Kong de Merian Cooper, s'embrancarà en un dels projectes més grans de tots els temps: l'adaptació cinematogràfica dels llibres de Tolkien d'El senyor dels anells. Aquestes aventures havien calat fons en un Peter Jackson adolescent a mercè de la fantasia, i poder donar vida cel·luloide als seus personatges era un somni quasi impossible. Quan una cosa és quasi impossible vol dir que es pot aconseguir. A aquesta màxima es va aferrar el neozelandès, i amb un treball d'adaptació minuciós, va aconseguir dur a terme la que s'ha convertit en una de les trilogies més universals del cinema, El senyor dels anells. La saga, premiada per tots costats, comprèn tres pel·lícules, una per cada entrega de Tolkien, i es va filmar a Nova Zelanda d'una tirada. L'inigualable èxit comercial de la trilogia fou el trampolí definitiu per un Jackson destinat a destronar Spielberg de l'Olimp de Hollywood.
Tants èxits van permetre Jackson dur a terme un vell projecte que havia hagut d'aparcar, la filmació d'un nou King Kong. Convertit en el nou Rei Mides del cinema, Peter Jackson ha dirigit el film passant a ser el director més ben pagat de la història, cobrant un fixe de 20 milions de dòlars i perdent trenta quilos de pes que recuperarà amb les entrades, ja que se n'assegura el 20 per cent. La pel·lícula en sí, que poc aporta a l'original si en descomptem les millores tècniques i més d'una hora de metratge, està cridada a batre tots els rècords. La potència del màrqueting ja l'ha col·locat com a primera preferència de la majoria d'espectadors. Som previsibles i de fàcil manipular, i Jackson ho sap aprofitar. En l'actualitat, està en fase de preproducció de la seva següent pel·lícula, un drama, anomenat The lovely bones, basat en una novel·la que relata les conseqüències en la vida d'una sèrie de gent afectada per la mort d'una jove de catorze anys. El film està anunciat pel 2007. Tenim Jackson per temps, agradi més o menys.
Filmografia
- King Kong (2005)
- The Lord of the rings: The return of the King (El Senyor dels anells: El retorn del Rei) (2003)
- The Lord of the rings: The two towers (El Senyor dels anells: Les dues torres) (2002)
- The Lord of the rings: The fellowship of the ring (El Senyor dels anells: La comunitat de l'anell) (2001)
- The frighteners (Agárrame esos fantasmas) (1996)
- Heavenly creatures (Criaturas celestiales) (1994)
- Braindead (Tu madre se ha comido a mi perro) (1992)
- Meet the Feebles (El delirant món dels Feebles) (1989)
- Bad taste (Mal gusto) (1987)
- The valley (1976) – curtmetratge