Juntament amb Guy Ritchie, David Fincher i Sipke Jonze, Christopher Nolan forma part d'una nova generació de cineastes que, des de la seva 'independència' s'han instal·lat a Hollywood i s'hi saben moure amb absoluta comoditat, imposant la seva forma de fer i introduint les seves idees.

Nolan va debutar amb Doodlebug (1997), un curt que més endavat vam poder veure al recull de curts de cinesates britànics Cinema 16 (2003). Amb 27 anys i un curt imaginatiu en blanc i negre ja s'anaven configurant alguns dels elements que més endavant conformarien la seva filmografia, com ara una fotografia molt ben cuidada, personatges amb algun problema que els obsessiona, l'ús del blanc i negre.

Amb Following (1998), el seu primer llargmetratge, Christopher Nolan començava a confirmar les sospites que havia iniciat amb el seu curt, i ens presentava un film sobre un personatge obsessionat amb seguir a la gent per aconseguir inspiració per escriure. Com sempre a partir d'aquest moment, Nolan reflexiona sobre la falsetat de les aparences, ja que en les seves pel·lícules -sobretot en els seus personatges- res és el que sembla.

Memento (2000) va ser la consequència inevitable de Following, com si es tractés d'una prolongació del que el cineasta ja havia començat a experimentar el 98. Basat en Memento Mori, un relat curt del seu germà Jonathan, Memento recupera el blanc i negre en alguns moments, un muntage genial, un guió impecable i una fotografia molt ben aconseguida, en un film que es va rodar en 3 setmanes i que no va costar massa. Guy Perace, Carrie-Ann Moss i Joe Pantoliano n'eren els protagonistes.

Després d'això arriba la cinquena entrega de Batman, recuperant l'origen (en aquest cas la gènesi) de la història, amb Christian Bale com a protagonista a Batman Begins.