Tot i que no siguin gens convencionals, al darrera de les idees de Charlie Kaufman s'hi amaguen els temes més universals i recurrents, camuflats entre estructures estranyes i ben peculiars.

El seu debut ja va ser ben comentat, quan encara el seu nom era ben desconegut ja que fins llavors s'havia dedicat a fer guions per concursos de la televisió nordamericana com ara Get a life o Ned and Stacy. Aquella primera arribada a la gran pantalla va ser Cómo ser John Malkovich, on també debutava a la direcció Spike Jonze, acabat d'aterrar de la realització de videoclips musicals.

Després del brillant debut arribava el seu segon guió, en aquest cas dirigit per Michel Gondry, un jove director que també debutava al cinema i que també s'havia criat realitzant videoclips per a alguns dels millors artistes de l'escena actual. Kaufman va intentar que aquesta cinta la dirigís Jonze, però aquest ja estava treballant en el rodatge del tercer guió de Kaufman, Adaptation. D'aquesta manera, el segon projecte del guinosta, Human Nature, va caure a mans de Gondry i es va converir, fins a la data, en el treball més irregular de Kaufman.

El seu tercer guió, com dèiem, va suposar la segona trobada entre Spike Jonze i Charlie Kaufman en un tàndem que va crear una autèntica obra mestra. Per interpretar el paper de Kaufman, que apareixia en un doble paper a Adaptation, Jonze va aconseguir a Nicolas Cage, cosí de la que llavors era la seva dona Sofia Coppola. Sens dubte, a partir d'aquest moment associarem aprel genial guionista amb el peper de Cage interpretant Charlie i Donald (el bessó imaginari) a El ladrón de orquídeas.

Com que ja s'ha vist que a Kaufman li agrada treballar amb debutants a la direcció, el seu nou projecte va anar a parar a mans de George Clooney, que d'aquesta manera a banda d'interpretar i produïr films, iniciava la seva faceta al darrera de la càmera. El títol va ser Confesiones de una mentre peligrosa, i tot i la perfecta i sorprenent factura tècnica de Clooney dirigint, i el trencaclosques i bons moments del guió, semblava que el model de Kaufman es començava a esgotar, com si naixés i morís en sí mateix.

Però precisament llavors arriba Olvídate de mí!, una tornada al millor Kaufman que ens explica l'anada i tornada en una història d'amor en què els protagonistes són capaços de borrar de la memòria a l'altra persona. A banda d'original, la història és preciosa i Michel Gondry, força més madur que a Human Nature, borda la direcció il·lustrant amb recursos visuals molt adequats les idees de Kaufman.