13.2.07

vist per donald kaufman @ 01:00
13 (re)vist:
- 2/13/2007, diu...
-
terrorífic aquest final de peli, crec recordar-me que això ho deia als títols de crèdit... o als de principi de la película, amb una música calmada, com de violí o algo no?
- 2/13/2007, diu...
-
ho diu al final de tto, amb sobretítols, però no sé amb quina música. La pel·lícula em va deixar molt decebuda pel que esperava.
- 2/13/2007, diu...
-
ho diu al final de tto, amb sobretítols, però no sé amb quina música. La pel·lícula em va deixar molt decebuda pel que esperava.
- 2/13/2007, diu...
-
ho diu al final de tto, amb sobretítols, però no sé amb quina música. La pel·lícula em va deixar molt decebuda pel que esperava.
- 2/14/2007, donald kaufman diu...
-
merci per deixar els comentaris per triplicat laia jeje, així segur que no ens passa per alt! :P Sí, és al final de tot, amb una música exquisida com la resta de la BSO. Són dels sobretítols finals en una peli que més m'han impactat i que no vull oblidar mai. Sempre et recorden que les coses han d'estar al seu lloc.
- 2/14/2007, diu...
-
no he vist la pel·lícula quer dieu però conec l'autor. És de les barrejes més senides entre ciència ficci´ço fututirsta i drama personal.
- 2/14/2007, diu...
-
com és que sempre que el cine retrata el futur ho fa necesàriament amb aquesta càrrega de pessimisme? El mateix li passa al propi escriptor amb Blade Runner.-
- 2/15/2007, diu...
-
tendim a mirar el futur amb nostàlgia cap al passat, i això és bo en cer grau. Si serveix com a motor per no quedar-se estancat5 està bé, si no, no.
- 2/15/2007, diu...
-
és al final, al final. És una sort que no estigui al principi perquè la gent no estaria preparada per veure-ho de cop, però després de seguir l'evolució del protagonista (fantàstic Keanu i Robert Downey) estem més que curats d'espants i això és la capota final.
- 2/15/2007, diu...
-
philip k dick no mel rokeu que és el meu escripor fetitche!
- 2/21/2007, diu...
-
jo no tinc el paler d'haver llegit res de Philip K. Dick encara que el cone d'anomenades. La pel·lícula no em va convèncer quan es va estrenar però la tinc ben pendent per quan surti el dvd. El final és dur, sí, i més quan sabem que és basat en la seva experiència i en el de tota una generació ensorrada pels seus tampeigs amb les drogues.
- 2/22/2007, diu...
-
segona de la nit que m'apunto a la llista de pendents :)))
- 2/23/2007, donald kaufman diu...
-
potser et decebrà la pel·lícula, però com a experiment formal val molt la pena. A més, hi ha moments realment impressionants, profunds, de personatge deambulant. Com diu Quim Casas, aquests són els protagonistes del cinema postmodern, aquells que comencen el film sense saber on van i que en bona part de pelis també acaben sense saber on han arribat ni perquè.
