23.2.07
Un amor que fuig, a correcuita,
entre mirades incrèdules de l'espectador.
Una vida viscuda en veu baixa.
Un xiuxiueig,
que s'escapa
massa tard. Un petó
que es desdibuixa.
I la música segueix sonant;
desafinada;
descafeinada.
I el vermell s'intueix menys viu.
I el món gira tan cerimonial
(com abans).
No passa res.
vist per donald kaufman @ 03:29
9 (re)vist:
- 2/25/2007, diu...
-
:) que bonic!
- 2/25/2007, donald kaufman diu...
-
vaja, pretenia ser trist! jeje
- 2/25/2007, diu...
-
a veure si ara us discutireu: bonic i trist que siguin les dos coses :D
- 2/25/2007, diu...
-
ara m'heu tocat el vosaviu amb Deseando Amar. La meva peli preferida amb molta diferència!!!
- 2/26/2007, diu...
-
Per mi és més trist que bonic, igualq ue la tònica general de la pel·lícula del Won Kar Wai. Tots els seus films estan banyats de la mateixa tristesa....
- 2/27/2007, diu...
-
Com més veig les pel·lícules de Wong Kar Wai, menys properes em semblen. En principi totes m'enamoren, però ara mateix no sabria dir per quin motiu m'he n'he distanciat bastant.
- 3/13/2007, diu...
-
molt maca, sí, però més lenta que un dia sense pa!
- 8/10/2007, diu...
-
Bon dia a tothom!!
Vaig veure l'estrena de "Sympathy For Lady Vengeance" al Festival de Sitges de 2005 i em va impactar. Em va agradar moltíssim.
M'ha sorprès que l'estrenin ara als cinemes, perquè pensava que quedaria restringida als circuits no-comercials.
Per descomptat tornaré a veure-la. - 8/10/2007, diu...
-
Caram! M'he equivocat de lloc, jejeje...
Encara no m'aclareixo gaire en aquest web!! Sorry!
