5.1.07
La silla, de Wallovits, és una obra més propera a l'art i assaig que al cinema convencional. Però, al marge d'això, aquest film realment proper a El proceso, d'Orson Wells, té dues sentències lapidàries. La primera: "¿Pero, a usted qué le da miedo?". A mi em fa por perdre aquells que pensava que eren els meus amics.
La segona: "Somos cuando somos terceros. No exiten las primeras personas: yo, yo, yo, yo... Somos lo que se refiere a nosotros. ¿Hay algo más inconsistente que esto?". Alguns ja els he perdut. S'han quedat amb el jo més meu. Que tinguin sort. Però, si el que ens rodeja és la nostra essència, el que ens fa ser, en què ens transformem quan els amics ens abandonen?
vist per donald kaufman @ 08:06
13 (re)vist:
- 1/05/2007, diu...
-
la silla..., a mi em va agradar força!
- 1/05/2007, diu...
-
ja s'ha estrenat??? vaig sentir a sitges que no havia agradat en general i vaig verure fins i tot cadires posades pel carrer per promocionar-la. aixi me la recomaneu? o ja no está en cartellera?
- 1/05/2007, diu...
-
a mi no em va agradar gens ni mica. a la vostra crítica vau dir que valent, però amb això no hi ha prou. també és valent stallone per tornar i no per això ha de ser una bona peli rocky 6
- 1/06/2007, diu...
-
el millor de wallovits es smocking room i elguns terballs per a publicitat
- 1/06/2007, diu...
-
la silla no està gens malament. es una pelicula com hi ha poques, arriscada i sense miraments, es a dir, que no crec que en cap moment es donin concessions al public sino que wallovits fa la peli que li agrada fer a ell. això es de destacar.
- 1/06/2007, diu...
-
la silla és una peli molt recomanable, de veritat. tant si us agrada com si no s'ha de reconeixer que es interessant i que algun dels apsectes de la peli us atraura segur.
- 1/08/2007, diu...
-
francesc garrido és el meu idol!
- 1/08/2007, diu...
-
dificil de veure...
- 1/11/2007, diu...
-
wallovits, tb l'haurieu de posar al sac dels impostors!!!!
- 1/12/2007, diu...
-
la silla és la versió actualitzada de el proceso, la peli d'orson wells amb el protagonista de Psycho, sobre el llibre de Kafka. Paciència, sí, però és recomanable igualment
- 1/13/2007, diu...
-
bona pregunta. em què ens transformem quan els amics ens abandonen? potyser la pregunta que t'has de fer donald és si eren amics de veritat
- 1/16/2007, diu...
-
sí que ho eren, aquesta és la desgràcia
- 1/25/2007, diu...
-
va va, no ens posem massa trascendentals que tot s'arregla, fins i tot les pelis pesades com les de wallovits :))))
