Haneke es versiona a si mateix

Sembla que Michael Haneke s’apunta a la moda asiàtica de reversionar per EEUU un dels seus propis títols, com va fer Hideo Nakata dirigint la seqüela de la seva pròpia creació: The Ring.

Michael Haneke

Els seus darrers títols han estat bastant irregulars. El temps del llop (2003) va ser erròniament valorat com un film de ciència-ficció quan se situa al present i l’únic que pretenia el director era centrar-se en uns personatges portats a la situació més extrema. El seu anterior treball, La pianista (2001), va ser un més acertat esforç per reflectir com un ésser humà pot perdre la seva humanitat; era una crònica desconcertant de l’alienació de l’individu. I l’últim que hem vist de Haneke, Caché (2005), es podria dir que ha decepcionat i agradat a parts iguals a un públic que va conèixer aquest director alemany, principalment, amb Funny games.

Fotograma de Funny games

És aquest títol el que ara sembla que tornarà a dirigir amb producció i actors nord-americans. Considerada l’obra mestra de Haneke, tot i títols anteriores destacables com la primera part de la seva trilogia sobre la “glaciació emocional”: El séptimo continente (1989), seguida per Benny’s Video (1992) i tancada amb 71 fragmentos de una cronología del azar (1994). Tres anys després, Haneke es consagra internacionalment amb Funny Games, que guanyà diversos premis a Chicago, Oporto i Ghent, i va participar a la secció oficial de Cannes.

El remake, que ara podria estar protagonitzat per Naomi Watts (encara per confirmar), és un thriller on una família és segrestada per dos homes que no dubtaran en sometre’ls als jocs més sadícs sense que en cap moment de la història es doni lloc a una justificació o explicació de perquè ho fan. Ara haurem de veure si Michael Haneke és capaç de donar la típica volta de torca que sap donar a les seves històries i meravellar-nos novament amb la mateixa trama però amb altres cares i escenaris.