Dones darrera la càmera

Des del passat dijous 8 fins aquest proper diumenge, 18 de juny, podem seguir a la Filmoteca de Catalunya la XIV Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. Aquest recull de films dirigits per dones torna a la Filmoteca després d’un parèntesi de 4 anys.

http://mostra.dracmagic.com

Avui en dia escoltem el nom de Sofia Coppola i no ens sembla res d’extraordinari. Però el nombre de realitzadores femenines segueix sent en l’actualitat molt escàs. Per exemple, en l’última edició del Festival de Cine Digital de Barcelona, només un dels títols a concurs estava dirigit per una dona (“Find love”, Erica Dunton).

Una de les primeres dones en donar el pas per posar-se darrera d’una càmera va ser Maya Deren (EEUU, 1961) . “Va ser una directora de vanguàrdia i una teòrica del cine entre 1940 i 1950 [..] La primera pel·lícula que va dirigir fóu “Meshes of the Afternoon”, el 1943, amb la col·laboració d’Alexander Hammid. Deren va dirigir sis curts i altres films que va deixar sense acabar...” (La dura profesión de directora de cine, Bárbara Martos)

"Meshes of the Afternoon"

Des de llavors hi hagut molt poques directores de cinema a nivell internacional, i moltes han estat actrius abans, entre elles trobem la Jodie Foster (“Little Man Tate”, “Home for the Holidays”) o Anjelica Huston (“Agnes Brown”). A nivell nacional, cal destacar el treball d’Isabel Coixet (“Mi vida sin mi”, “La vida secreta de las palabras”) i Iciar Bollaín (“Te doy mis ojos” i la inminent “Mataharis”).

Es podria trobar moltes similituds entre els diferents títols que han rodat aquestes dones, similituds que podrien donar a lloc a un gènere cinematogràfic en si mateix ja que tenen en comú molts temes que aborden i la manera en què s’apropen a ells. Es tracta de preocupacions de caire social o familiar, i les situacions i relacions huamenes que es donen entorn a elles. Però llavors arriba Sofia Coppola que amb “Verges suïcides” i “Lost in Translation” trenca amb aquest estil. També toca temes socials, familars, relacions humanes i de parella però ho fa d’una manera diferent. I ara s’endinsa en el gènere històric amb “Maria Antonieta”, obrint així el camí de la directora de cinema. No seria precisament positiu que les dones es tanquessin en un gènere, seria com un guetto respecte al cine dirigit per homes. I el treball de Coppola demostra que les dones també poden abarcar tots els gèneres.

Kristen Dunst a "Maria Antonieta"

La XIV Mostra que podem veure a la Filmoteca també ho demostra. Tornant a ella, cal dir que, des de 1993, tracta de promoure el cinema dirigit per dones, visibilitzant la cultura audiovisual femenina, projectant filmografies de realitzadores d’arreu del món i evidenciant així la importància de la seva contribució a la història del cinema. Per aquesta edició s’han programat 43 pel•lícules: aquelles dedicades a recuperar la història del cinema realitzat per les dones (Dorothy Arzner, Ida Lupino), altres de ficció i documentals d’actualitat, tambés les que s’apropen a l’horror de la violència masclista i a l’explotació de les dones en el context de la globalització econòmica, etç... Fins al 18 de juny és una bona oportunitat de gaudir cinema dirigit, fet i pensat per dones.