Després del passi de premsa de Remake, la segona pel·lícula de Roger Gual (Smoking Room), a un se li queda la cara d'idiota. Un té la sensació d'estar visquent el remake de la seva pròpia història. Una història deslluïda, a mitja llum, gens valenta i encara menys aventurera. És fàcil pensar en A la ciutat. És fàcil pensar en oportunitats perdudes. És fàcil pensar en la opció descartada. Quan algú veu dues generacions desaprofitafes, gastades i enfonsades en una mateixa pel·lícula, és fàcil pensar en un mateix.
Què hauria passat si...??? I què hauria passat si...??? I si...???
Ves a saber.