16.3.06
vist: La finestra tancada
Que el teatre pot ser cinematogràfic i minimalista alhora ja fa temps que ho sabíem. Que pot ser agradable i desalentador, també. Fins i tot que pot provocar emocions al mateix temps que avorreix. Però La finestra tancada, de Carme Portacelli, ens ensenya que pot ser certer i desencaminat, efímer i substancial. A parts iguales.
Amb tot, un bon espectacle. L'Espai Lliure no sol decebre.
Que el teatre pot ser cinematogràfic i minimalista alhora ja fa temps que ho sabíem. Que pot ser agradable i desalentador, també. Fins i tot que pot provocar emocions al mateix temps que avorreix. Però La finestra tancada, de Carme Portacelli, ens ensenya que pot ser certer i desencaminat, efímer i substancial. A parts iguales.
Amb tot, un bon espectacle. L'Espai Lliure no sol decebre.
vist per donald kaufman @ 00:22
